Witnessing our dream, we cried,
Despite believing our steel hearts
Contained no tears
We wished for the dawn of fate
To be colored differently

In order to protect something (even now),
We wander this era we’ve come to understand
We run onward toward destruction
With swords emanating light

The world you witnessed
Beyond a red rainbow,
Vanished some time ago But it still awaits,
Unwaking, within the heavens

Inside a flame that blooms like a flower
Our images remain standing still
Frozen upon paths carved out for us
Are the remains of crushed dreams

Those of us who remain
Hold the final piece to connect this rusted chain
That night we witnessed to the end
Has imbued our blades with pale moonlight

I find myself wanting to protect
The world you dreamed of—
The brightness of our path
As we ran on toward the light

We leave feelings behind
As our hearts scatter
But following this burnt path,
Our many dreams still scorch the sky
Someday, our flame will reach the heavens

En presenciar el nostre somni, ploràrem,
Malgrat creure que els nostres ferris cors
No encloïen llàgrimes.
Desitjàrem que l’alba del destí
S’acolorís diferentment.

Per tal de protegir quelcom (encara ara),
Errem per aquesta era que hem arribat a comprendre.
Correm endavant, vers la destrucció,
Amb espases irradiadores de llum.

El món que presenciares
Més enllà d’un iris vermell,
S’esvaní fa algun temps. Mes encara espera,
Dorment, a l’interior dels cels.

Dins una flama que s’obre com una flor
Les nostres imatges romanen immòbils.
Al dessobre de senderes forjades per a nosaltres
Rauen glaçades les restes de somnis esmicolats.

Els qui de nosaltres romanen
Empunyen l’última peça per connectar aquesta cadena rovellada.
Aquella nit que presenciàrem fins a la fi
Ha imbuït les nostres espases de pàl·lida llum lunar.

Em trobo volent protegir
El món amb què somniares—
L’esplendor del nostre camí
En continuar corrent devers la llum.

Deixem enrere els sentiments
En esparpallar-se els nostres cors.
Però seguint aquesta sendera abrandada,
Els nostres nombrosos somnis encara bleeixen el cel.
Algun dia, la nostra flama atenyerà els cels.

Al presenciar nuestro sueño, lloramos,
Pese a creer que nuestros férreos corazones
No albergaban lágrimas.
Deseamos que el amanecer del destino
Tuviera un color distinto.

A fin de proteger algo (aún ahora),
Erramos por esta era que hemos llegado a comprender.
Corremos adelante, hacia la destrucción,
Con espadas irradiadoras de luz.

El mundo que presenciaste
Más allá de un arcoíris rojo,
Desapareció hace algún tiempo. Mas aún aguarda,
Durmiente, en el interior de los cielos.

Dentro de una llama que se abre cual flor
Nuestras imágenes permanecen inmóviles.
Sobre sendas forjadas para nosotros
Yacen helados los restos de sueños despedazados.

Quienes de nosotros permanecen
Empuñan la última pieza para conectar esta cadena oxidada.
Esa noche que presenciamos hasta el final
Ha imbuido nuestros filos de pálida luz lunar.

Me hallo queriendo proteger
El mundo con que soñaste—
El resplandor de nuestro camino
Al seguir corriendo hacia la luz.

Dejamos atrás los sentimientos
Al dispersarse nuestros corazones.
Pero mientras seguimos esta senda calcinada,
Nuestros numerosos sueños aún abrasan el cielo.
Algún día, nuestra llama alcanzará los cielos.