It seems the morning sun is struggling to breathe
In a completely chilled sky.
Something so natural
But somehow both sad and wonderful.

Every single day, you’re searching
For a light that will shine upon tomorrow.
The Colors of Happiness we all search for.

Struggling against adversity,
The kindness I obtained
Was most beautiful.
I’d been shrouded in shadows of grief.
How easy would things be
If I could just close my eyes and put my thoughts to rest?
I’m the one leaving myself all alone.

When a tender wind
Brings twilight
The water’s surface shimmers and sways.
Waves of remembrance begin to flow.

Every single day, I’m continuing to pray.
I’m hoping the place you end up
Will be the world you’d wished for.

I believe what I’m doing is right,
But my sentimental feelings have me questioning it.
I was wandering, searching
For a future that would bring me peace above all else.
How often would I be able to smile
If I could go back and choose an uncertain, but correct answer?
You’re the one who liberates me.

But I already knew
That our tiny differences
Were the most beautiful.
How much stronger can I become
If I simply accept the colors I feel,
Walking onward as I seek the future?
The Colors of Happiness become a rainbow.

Sembla que el sol matiner malda per respirar
En un cel totalment glaçat.
Quelcom tan natural
Però d’alguna manera trist i meravellós alhora.

Cada dia cerques
Una llum que brilli sobre el demà.
Els Colors de la Felicitat que tots cerquem.

Lluitant contra l’adversitat,
L’amabilitat que vaig obtenir
Fou d’allò més preciosa.
Havia estat envoltada per ombres d’aflicció.
Com de senzill seria tot
Si pogués cloure els ulls i deixar reposar els meus pensaments?
Soc jo qui fa que m’estigui quedant tota sola.

Quan un vent tendre
Porta el crepuscle
La superfície de l’aigua llambra i es gronxa.
Ones de remembrança comencen a fluir.

Cada dia continuo pregant.
Espero que el lloc on arribis
Sigui el món que havies desitjat.

Crec que el que faig és just,
Però les meves emocions sentimentals fan que m’ho qüestioni.
Estava vagant, buscant
Un futur que m’aportés pau sobre tota la resta.
Quantes vegades podria somriure
Si pogués tornar i escollir una resposta incerta, però correcta?
Tu ets qui m’allibera.

Però jo ja sabia
Que les nostres petites diferències
Eren el més preciós.
Com de forta esdevindré
Si accepto simplement els colors que sento,
Caminant endavant en percaçar el futur?
Els Colors de la Felicitat esdevenen un arc de Sant Martí.

Tampaknya matahari pagi kesulitan bernafas
di langit yang benar-benar sejuk
Sesuatu yang sangat biasa
Entah mengapa menakjubkan dan menyedihkan

Setiap hari, kau selalu mencari
cahaya yang menerangi esok hari.
Warna Kebahagiaan yang kita semua cari.

Berjuang melawan kesulitan,
Kebaikan yang kudapatkan
Adalah yang terindah.
Aku terlingkup dalam bayangan kesedihan.
Alangkah mudahnya jika
Aku dapat menutup mata dan menenangkan pikiranku
Akulah yang meninggalkan diriku sendiri.

Ketika angin yang lembut
Membawa senja datang
Permukaan air mengilau dan bergoyang.
Arus kenangan kembali mengalir.

Setiap hari, aku selalu berdoa.
Berharap tempat yang akan kamu tuju
Adalah dunia yang kamu harapkan.

Aku percaya apa yang kulakukan benar,
Tapi perasaan sentimentil ini mempertanyakannya.
Aku telah berkeliling dan mencari
Sebuah masa depan yang memberikan kedamaian.
Seberapa sering aku dapat tersenyum
Jika aku kembali dan memilih jawaban tidak pasti, namun benar?
Kamulah yang membebaskan diriku.

Tapi aku sudah tahu
Bahwa perbedaan kecil kita
Adalah yang terindah.
Sekuat apakah aku jika
aku menerima warna yang kurasa,
Melangkah selagi mencari masa depan?
Warna Kebahagiaan menjadi sebuah pelangi.

Parece que o sol da manhã está com dificuldade para respirar
Em um céu completamente gelado.
Algo tão natural
Mas de alguma forma tanto triste como incrível.

Todos os dias, você está procurando
Por uma luz que brilhará sobre o amanhã.
As Cores da Felicidade pela qual todos procuramos.

Se debatendo contra a adversidade,
A gentileza que obtive
Foi a mais bela.
Eu estava envolta nas sombras da tristeza.
Quão fácil as coisas seriam
Se eu pudesse simplesmente fechar meus olhos e descansar meus pensamentos?
Sou eu quem está deixando a mim mesma a só.

Quando um vento suave
Traz a penumbra
A superfície da água brilha e oscila.
Ondas de recordações começam a fluir.

Todos os dias, continuo a rezar.
Espero que o lugar para onde você forma
Seja o mundo que você desejou.

Eu acredito que o que estou fazendo é correto,
Mas minhas emoções sentimentais me fazem o questionar.
Eu estava perambulando, procurando
Por um futuro que me traria paz acima de tudo.
O quão frequente eu seria capaz de sorrir
Se eu pudesse voltar e escolher uma incerta, porém correta resposta?
Você é aquele que me libera.

Mas eu já sabia
Que nossas pequenas diferenças
Eram as mais belas.
O quão mais forte conseguirei me tornar
Se eu simplesmente aceitar as cores que sinto,
Andando adiante enquanto eu busco pelo futuro?
As Cores da Felicidade se tornam um arco-íris.

Parece que el sol matutino se esfuerza por respirar
En un cielo totalmente helado.
Algo tan natural
Pero de algún modo triste y maravilloso a la vez.

Cada día buscas
Una luz que brille sobre el mañana.
Los Colores de la Felicidad que todos buscamos.

Luchando contra la adversidad,
La amabilidad que obtuve
Fue de lo más hermosa.
Había sido rodeada por sombras de aflicción.
¿Cuán sencillo sería todo
Si pudiera cerrar los ojos y dejar reposar mis pensamientos?
Soy yo quien hace que me esté quedando sola.

Cuando un viento tierno
Trae el crepúsculo
La superficie del agua riela y se mece.
Ondas de remembranza empiezan a fluir.

Cada día continúo rezando.
Espero que el lugar al que llegues
Sea el mundo que habías deseado.

Creo que lo que hago es justo,
Pero mis emociones sentimentales hacen que me lo cuestione.
Estaba vagando, buscando
Un futuro que me aportara paz ante todo lo demás.
¿Cuántas veces podría sonreír
Si pudiera volver y escoger una respuesta incierta, pero correcta?
Tú eres quien me libera.

Pero yo ya sabía
Que nuestras pequeñas diferencias
Eran lo más hermoso.
¿Cuán fuerte puedo volverme
Si acepto sin más los colores que siento,
Caminando adelante al buscar el futuro?
Los Colores de la Felicidad se convierten en un arcoíris.