Serè atzur… Demano un desig… als núvols esvanint-se en la llunyania.
Només som nosaltres dos aquest matí… partim; ha arribat el moment del nostre viatge.
Som-hi, començarem a remar plegats –
Avancem, a poc a poc!
Sí… perquè m’he adonat: Tu sempre estaves,
Vetllant per mi… encara que no siguis aquí ara…
Sí… vas ser tu,
Qui va ensenyar-me què és la felicitat – i mai oblidaré… enviaré aquest sentiment,
A l’eternitat.
Estels xiuxiuejant… Proposo els meus pensaments… a la lluna brillant en la foscor.
Només som nosaltres dos aquesta nit… així que anem a trobar… les ombres dels nostres records.
Sí… l’avui es repetirà altre cop,
Amb nosaltres remant… remant… dirigint-nos vers el nostre futur!
Una llum llambrejant oscil·là sobre la superfície de l’aigua,
I vaig sentir la campana d’aquell dia ressonar…
…. a poc a poc… a poc a poc… al meu cor!
Sí… m’he adonat: Et quedaràs,
Aquí al meu costat… encara que no pugui sentir la teva veu…
Sí… seràs tu qui mantingui la nostra joia,
Connectada a l’endemà – i mai oblidaré… Filaré les nostres esperances i somnis,
A l’eternitat.