En aquest món, seré jo qui obtingui el teu amor;
Fitaré les llums dansaires i mai les oblidaré, ahh, mentre es revela el misteri!
Tu encara, sens dubte,
Vas passant els dies, anomenant-me amiga teva –
Encara ara.
Les llàgrimes brollen i no s’aturen…
No penso ensenyar-te,
Res altre que pèrdua.
Vull que t’adonis d’aquest cor dolgut, ni que sigui només una miqueta…
Però, per més que experimenti aquest dolor, sempre acabo dubtant.
En aquest món, seré jo qui obtingui el teu amor;
Fitaré les llums dansaires i mai les oblidaré, ahh, mentre es revela el misteri!
Quan acabis perdent les coses de vista,
Sentiré aquests pensaments fora de lloc,
I n’esdevindré el mirall.
Sense voler, tot s’aclarirà –
Un senyal misteriós,
Farà sonar l’alarma en lloc meu.
Ben aviat, el teu cor m’arribarà als peus,
Però amb aquest malestar, encara vull veure’t ara mateix!
El moment que obtingui el teu amor misteriós,
El món tornarà a néixer – quan em llevi, ahh, s’eixamplarà sense fi!
Vull que t’adonis d’aquest cor dolgut, ni que sigui només una miqueta…
Però per més que experimenti aquest dolor, sempre acabo dubtant.
En aquest món, seré jo qui obtingui el teu amor;
Fitaré les llums dansaires i mai les oblidaré, ahh, mentre es revela el misteri!