Miro enrere, a les trobades i partences,
I penso…
M’estimo més fer-me mal sempre
Que viure en solitud
Si no m’ho miro així,
on queda la gràcia?
M’estimo més acostar-me a tu
Que aprendre del passat
No diré a ningú el que passi aquesta nit
No ho diré als amics
Prou sé que es preocuparien
No culparé ningú altre
Del que em pugui passar
Lleva’t aquest aire de perfecció
alhora que el rellotge
I deixa’ls vora el llit
M’estimo més fer-me mal sempre
Que viure en solitud
Només és una idea egoista
M’estimo més aprendre de tu
Que aprendre a pecar
No diré a ningú el que passi aquesta nit
M’estimo més enxarxar-me en l’ara
Que fugir del demà
La marrada no resulta pas gaire sexy,
No trobes?
No ho diré als amics
Prou sé que es preocuparien
No culparé ningú altre
Del que em pugui passar
Tu em pots satisfer?
Noi, ja saps el que em cal
Només vull el teu cos
Només vull el teu cos
Caminava per un carrer sense retorn, amb la lluna
que hi brillava, tot taral·lejant una cançó preferida
M’agrada que hagi de sentir coses,
fins coses que no vull sentir o, si no,
Perdria tota capacitat de sentir res