Even if this bud were to open faithfully to your touch,
It would still be cast in shadow by your grown-up words,
And the city for which you grew taller to gaze upon is beginning to blur.

The promise of that day that seems so far away… and can be switched out once its color fades,
But your false pride made from a mixture of truth and lies can’t cover up the voice you’ve lost sight of.

Star・Ring・Child
If you grab hold of this trembling beat, you can make a sound.
Amongst all the pages your once small hands drew,
Is a future sticking out from the folds.

Select only the roughest vibrations;
The ringing in your ears won’t stop, but you can cover it up with noise.
Your twisted membrane still can’t pick up the truth…

…the rhythm of your footsteps has forgotten what weakness is, drowning out even the purest songs of love.
Any reason for playing this game is still a blur and the connection you lost sight of can never be reattached.

Your wishes, as scattered as the starry sky, looked so frightening.
Even if you wield the words you adorned out of fear, they won’t graze a thing.

Star・Ring・Child
Your trembling body can still make a sound.
Amongst all the pages your once small hands drew,
Is a wish sticking out from the folds.

The unwaving children didn’t put an end,
To a treasure map that unfolded wherever it pleased.
In that place, there was no need for even a shred of truth;
A world compacted into a single second.

Even if the innocent color you let loose comes to blows,
The sound it paints will never be forgotten.
The answer you traced to this place no longer has meaning,
So go onward past this world you glimpsed only for a second.

Mal que aquest brotó s’obrís fidelment al teu tacte,
Encara restaria ocult a l’ombra per les teves paraules d’adult,
I la ciutat que, per tal de contemplar-la, et va fer créixer, comença a desdibuixar-se.

La promesa d’aquell dia que sembla tan llunyà… i que es pot desconnectar així que el seu color s’esvaeixi,
Però el teu fals orgull fet d’una barreja de veritat i mentides no pot dissimular la veu que has perdut de vista.

Star·Ring·Child
Si copses aquest ritme tremolós, podràs emetre un so.
Enmig de totes les pàgines en què les teves abans petites mans van dibuixar,
Hi ha un futur que sobresurt dels plecs.

Escull només les vibracions més aspres;
El xiulet de les teves orelles no s’aturarà, però el pots contrarestar amb soroll.
La teva retorçada membrana encara continua sense detectar la veritat…

…el ritme dels teus passos ha oblidat què és la feblesa i ofega àdhuc les més pures cançons d’amor.
Qualsevol raó per jugar a aquest joc és imprecisa i la connexió que vas perdre de vista ja mai podrà restablir-se.

Els teus desitjos, tan escampats com el cel estelat, semblaren tan esfereïdors.
Mal que brandeixis les paraules que guarnires per la por, no aconseguiràs res.

Star·Ring·Child
El teu cos tremolós encara pot emetre un so.
Enmig de totes les pàgines en què les teves abans petites mans van dibuixar,
Hi ha un futur que sobresurt dels plecs.

Els infants que no saludaren amb la mà no van posar fi
A un mapa del tresor que es desplegava allà on volia.
En aquell lloc, no calia ni tan sols una engruna de la veritat;
Un món compactat en un sol segon.

Mal que el color innocent que vas amollar es torni alenades,
El so que acoloreix mai serà oblidat.
La resposta que vas encalçar fins a aquest lloc ja no té cap significat,
Així que continua endavant, més enllà d’aquest món que vas entreveure només per un segon.

Ook als deze knop trouw zou openen door je aanraking,
Dan zou het nog in de schaduw geworpen worden door je volwassen woorden,
En de stad waar je langer voor werd om het te aanschouwen, begint te vervagen.

De belofte van die dag die zo ver weg lijkt te zijn… en kan verwisseld worden zodra haar kleur vervaagt,
Maar je onjuiste trots gemaakt van een mix van waarheid en leugens, kan de stem die je uit het oog verloren hebt niet verbergen.

Ster·Ring·Kind
Als je deze bevende slag vastgrijpt, kun je een geluid maken.
Te midden van alle pagina’s die je ooit kleine handen tekenden,
Is er een toekomst die uit de plooien steekt.

Selecteer alleen de ruigste trillingen;
De oorsuizen zullen niet stoppen, maar je kunt ze verbergen met ruis.
Je verwrongen vlies kan nog steeds niet de waarheid ophalen…

… het ritme van je voetstappen is vergeten wat zwakheid is, het overstemt zelfs de puurste liederen van liefde.
Elke reden om dit spel te spelen is nog steeds een vervaging en de verbintenis die je uit het oog verloor, kan nooit meer opnieuw verbonden worden.

Je wensen, zo verspreid als de sterrenlucht, zag er zo beangstigend uit.
Ook al zou je de woorden die je versierde uit angst hanteren, ze schampen niets.

Ster·Ring·Kind
Je bevende lichaam kan nog steeds een geluid maken.
Te midden van alle pagina’s die je ooit kleine handen tekenden,
Is er een wens die uit de plooien steekt.

De niet-zwaaiende kinderen maakten geen eind,
aan een schatkaart die zich ontvouwde waar het maar wilde.
Op die plek, was er geen behoefte aan zelfs maar een beetje waarheid;
Een wereld verpakt in één enkele seconde.

Ook al mondt de onschuldige kleur die je losliet uit tot een gevecht,
toch zal het geluid die het uitschildert nooit vergeten worden.
Het antwoord dat je volgde tot aan deze plek heeft geen betekenis meer,
Ga daarom door voorbij deze wereld die je maar voor een seconde vluchtig zag.

Mesmo que esse botão se abrisse sinceramente ao seu toque,
Ele ainda estaria envolto em sombras por suas palavras de adulto,
E a cidade pela qual você ficou tão alto para poder observar está começando a se ofuscar.

A promessa daquele dia que parece tão distante… e pode ser trocado uma vez que a cor desvanece,
Mas seu falso orgulho feito de uma mistura de verdades e mentiras não pode abafar a voz que você perdeu de vista.

Star・Ring・Child
Se você segurar esta batida trêmula, você pode fazer um som.
Em meio à todas as páginas que você desenhou quando suas mãos ainda eram pequenas,
Está um futuro saindo das dobras.

Escolha somente as vibrações mais violentos;
O zunido em seu ouvido não cessará, mas você pode abafá-lo com barulho.
Seus tímpanos retorcidos ainda não conseguem reconhecer a verdade…

…o ritmo dos seus passos esqueceram o que é a fraqueza, abafando mesmo as mais puras canções de amor.
Qualquer razão para continuar jogando este jogo ainda está embaçado e a conexão que você perdeu de vista nunca poderá ser reatada.

Seus desejos, tão dispersos quanto o céu estrelado, pareceram tão assustadores.
Mesmo que você empunhe as palavras que utilizou por medo, eles não arranhariam nada.

Star・Ring・Child
Seu trêmulo corpo ainda pode fazer um som.
Em meio à todas as páginas que suas pequenas mãos uma vez desenharam,
Há um desejo saindo das dobras.

As crianças que não mexem um dedo não puseram um fim,
A um mapa do tesouro que se desdobrava sempre que queria.
Naquele lugar, não havia necessidade de sequer um pingo de verdade;
Um mundo compactado em um só segundo.

Mesmo que as cores inocentes que você deixou escapar venham a se colidir,
O som que elas pintam nunca serão esquecidos.
A resposta que você traçou para este lugar não tem mais significado,
Então siga em frente para lém deste mundo que você visualizou por um segundo.

Aunque este brote se abriera fielmente a tu tacto,
Aún seguiría oculto en la sombra por tus palabras de adulto,
Y la ciudad que, a fin de contemplarla, te hizo crecer, empieza a desdibujarse.

La promesa de ese día que parece tan lejano… y que puede ser desconectado así que su color se desvanezca,
Pero tu falso orgullo hecho de una mezcla de verdad y mentiras no puede disimular la voz que has perdido de vista.

Star·Ring·Child
Si llegas a asir este ritmo temblante, podrás emitir un sonido.
Entre todas las páginas en que tus otrora pequeñas manos dibujaron,
Hay un futuro que sobresale de los pliegues.

Escoge solo las vibraciones más ásperas;
El pitido de tus orejas no parará, pero lo puedes contrarrestar con ruido.
Tu retorcida membrana aún sigue sin detectar la verdad…

…el ritmo de tus pasos ha olvidado lo que es la debilidad y ahoga incluso las más puras canciones de amor.
Cualquier razón para jugar a este juego sigue siendo imprecisa y la conexión que perdiste de vista ya nunca puede volver.

Tus deseos, tan esparcidos como el cielo estrellado, parecían tan espeluznantes.
Aunque blandes las palabras que adornaste por el miedo, no rozarán nada.

Star·Ring·Child
Tu cuerpo temblante aún puede emitir un sonido.
Entre todas las páginas en que tus otrora pequeñas manos dibujaron,
Hay un futuro que sobresale de los pliegues.

Los niños cuyas manos no saludaron no pusieron final,
A un mapa del tesoro que se desplegaba dondequiera que le pluguiese.
En ese lugar, no había necesidad ni para tan solo una pizca de la verdad;
Un mundo compactado en un único segundo.

Aunque el color inocente que dejaste ir se vuelva aire,
El sonido que colorea nunca será olvidado.
La respuesta que perseguiste hasta este lugar ya no retiene ningún significado,
Así que continúa adelante, más allá de este mundo que entreviste solo por un segundo.