El dia que vaig començar a pensar que sempre havia caminat per aquest camí sola,
Vaig adonar-me que sempre hi ha hagut “algú” allà, fos l’escena que fos…
Tot i que el sentiment d’aquests dies passatgers,
És invisible, com l’aire.
No em cal un ram o una promesa;
Tots els nostres cels simplement estan connectats per molts amors diferents.
Tantes com n’hi ha, de vides, hi ha possibilitats de ressonar amb algú –
En tots i cadascun dels “tu” hi ha algú que vull conèixer.
El dia que vaig començar a fer-me la forta per protegir la meva feblesa,
Vaig notar “algú” allargant-me la mà, fins i tot en un moment així…
El sol s’alça en aquesta ciutat,
Tot i que el paisatge ha canviat amb el corrent del temps.
L’amabilitat i l’amor són just aquí;
Les paraules que mai van arribar a comunicar-se es desborden ara.
Amb aquest record de tu donant-me escalfor les nits que vaig plorar,
Encara que tanqui els ulls, puc veure un lloc on els colors mai s’esvaeixen.
No importa com d’allunyats estem, podem creure l’un en l’altre;
No importa el que perdem, sols els nostres lligams mai s’esmicolaran.
Només amb això, les nostres cares ploroses somriuran –
No estem sols, perquè tots són aquí a prop…
Ara ho veig clarament:
L’amor brilla en aquest sentiment invisible!
No em cal un ram o una promesa;
Tots els nostres cels simplement estan connectats per molts amors diferents.
Tantes com n’hi ha, de vides, hi ha possibilitats de ressonar amb algú –
En tots i cadascun dels “tu” hi ha algú que vull conèixer.
No importa com d’allunyats estem, podem creure l’un en l’altre;
No importa el que perdem, sols els nostres lligams mai s’esmicolaran.
Només amb això, les nostres cares ploroses somriuran –
No estem sols, perquè tots són aquí a prop…