Cridàrem fins que pràcticament podíem pansir-nos. No entenguérem el sentit dels mots que empràrem,
Però sentírem una veu sanglotant que responia: l’eco del nostre missatge.
Ignorant què rau més enllà d’aquest somni, els adults no deixen d’alimentar els seus egos.
Han de ser tan bons afalagant-se els uns als altres!
Un llenguatge que s’ha tornat sobreproduït.
Tu i jo odiem més i més gent a mesura que passa el temps.
No hi ha ningú que ens ho critiqui… així que, per què sento que em costa tant de respirar?
Ahh, vaig tenir un somni esgarrifós. Unes clivelles es formaren al cel i se’ns emportaren,
Caiguérem devers els confins més llunyans del cel.
Més enllà… hi havia un cicle de renaixença del qual mai més no despertaríem.
Havent-nos pansit del tot, diguérem, “Les paraules no poden expressar-ho.”
Sisplau, que m’abraçaries? Estem en guerra i aquest món és la nostra bena.
Fins i tot algú que un cop estimí s’ha tornat un monstre,
Ofegant-se en el seu odi per altri. Com és que això no em fa sentir res de diferent?
Ahh, vaig tenir un somni esgarrifós. Uns fruits vermells maduraven
I bevíem el seu suc, prenent així consciència completa.
Començàrem a veure l’aflicció d’aquesta realitat.
Ahh, vaig tenir un somni esgarrifós. Unes clivelles es formaren al cel i se’ns emportaren,
Caiguérem devers els confins més llunyans del cel.
Més enllà… hi havia un cicle de renaixença del qual mai més no despertaríem.