Anant més enllà d’una miríada d’aurores…
I d’eternitats…
Com més endevino aquests vestigis de malaurança,
Només hi ha una veritat que projecta la seva llum.
Per l’espasa glaçada als confins d’aquest cel,
Àdhuc les cortines de la nit s’esmicolen.
La commoció al meu cor, com el rugit incessant de les onades,
Presagia l’arribada de la primavera, i esdevé un vent que ens deixa enrere!
Revivint milers d’eternitats,
Enmig de la foscor infinita de la solitud…
He estat cercant-te –
Cercant tot aquest temps,
Seguint la força de la teva atracció.
Com si desfés el nostre intricat fil vermell del destí,
Embarcaré un estel fugaç, i em dirigiré cap on et trobes!
Travessant el temps, en la distància,
El nostre destí s’acompleix –
En fer d’aquest mateix moment… un que ens pertany a totes dues.
Aquesta melodia d’amor que vaivereja d’un costat a l’altre,
Amb una calidesa més certa que qualsevol altra.
Els nostres esguards encadenats i dits entrellaçats,
Toquen un so molt més conspicu que les nostres paraules.
Queixalant un fruit immadur, compartim aquesta felicitat;
A una velocitat més ràpida de la que podem resistir, comencem a fondre’ns l’una en l’altra…
Revivint milers d’eternitats,
Enmig de la foscor infinita de la solitud…
He estat cercant-te –
Cercant tot aquest temps,
Seguint la força de la teva atracció.
Com si desfés el nostre intricat fil vermell del destí,
Embarcaré un estel fugaç, i em dirigiré cap on et trobes!
Travessant el temps, en la distància,
El nostre destí s’acompleix,
En fer d’aquest mateix moment… un que ens pertany a totes dues.
El sol s’enfonsa; encara que la fi d’aquest món ens separi,
Un cop i un altre… per molts intents que calgués… tornarem de nou-
Revivint milers d’eternitats,
Enmig de la foscor infinita de la solitud…
He estat cercant-te –
Cercant tot aquest temps,
Seguint la força de la teva atracció.
Com si desfés el nostre intricat fil vermell del destí,
Embarcaré un estel fugaç, i em dirigiré cap on et trobes!
Travessant el temps, en la distància,
El nostre destí s’acompleix,
En fer d’aquest mateix moment… un que ens pertany a totes dues.