Esperant l’alba, cloc dolçament els ulls.
Mentre espero que bufi un vent nou, una llum es projecta fins al meu cor.
Bona nit, primer estel meu del vespre. Sisplau, continua brillant!
No et demanaré que em concedeixis el meu desig. Tu ja vetlles per mi. Per això…
No em cal una resposta, sisplau, tan sols escolta’m—
Les meves darreres paraules per a tu, a part del comiat:
Fins i tot després que marxis d’aquesta ciutat, continuaré cantant la teva cançó.
El vent va emportar-se la teva aroma. Em trobo cercant-la en els meus records.
Segur que podrem tornar-nos a trobar, en algun cel llunyà, tal com férem aquell dia.
Una flor en els meus somnis que mai perirà.
L’andana central de l’estació, i tots els indrets que l’envolten, han canviat d’ençà d’aquell dia.
Però aquell banc vermell que t’agradava tant encara és allà… igual de fred.
“Vull veure’t!” Un cop i un altre, vaig enviar-te aquestes paraules. Però ara deixaré de xiuxiuejar-les.
Puc sentir la teva veu, cridant, “Segueix endavant!” “No deixis de somriure!”
Estic sola… vull plorar… però somric! Compartírem una promesa que ningú més al món va conèixer.
Continuaré protegint-la per sempre més, tant és quins temps arribin.
Espero tornar a veure’t aquesta nit en els meus somnis—és l’únic lloc on puc sentir el teu riure ronc.
Algun dia, la cançó que solíem taral·lejar plegats estarà profundament gravada al meu cor.
Sempre que tanqui els ulls, per sempre més!
Quan m’ofegava enmig de llàgrimes, tu m’abraçares com si no hi hagués per tant.
“Per què plores?” “Tot va bé!” “Tu ets el meu tresor.”
Encara puc sentir les teves paraules. Puc sentir-les ara!
Vull veure’t… vull veure’t… sento el dolor en el meu cor!
Sempre que veig algú que em recorda els teus passos familiars…. la teva àmplia esquena… em trobo cercant-te, com si fos de nou aquell dia.
No em cal una resposta, sisplau, tan sols escolta’m—
No diré adéu… sols “gràcies”, amb un somriure!
Fins i tot després que marxis d’aquesta ciutat, continuaré cantant la teva cançó.
Una flor en els meus somnis que mai perirà.
Esperant l’alba, cloc dolçament els ulls.
Mentre espero que bufi un vent nou, una llum es projecta fins al meu cor.
Bona nit, primer estel meu del vespre. Sisplau, continua brillant!
No et demanaré que em concedeixis el meu desig. Tu ja vetlles per mi. Per això…
No em cal una resposta, sisplau, tan sols escolta’m—
Les meves darreres paraules per a tu, a part del comiat:
Fins i tot després que marxis d’aquesta ciutat, continuaré cantant la teva cançó.
Una flor en els meus somnis que mai perirà.