Si respiro en aquest món informe,
Tornaré a néixer.
Estic espargida per tota aquesta habitació, perquè el meu cor és com un vidre trencat,
Però ho recolliré tot ben bé i t’ho entregaré, així que tria, de totes, la peça que t’agradi.
Entre els fragments d’aquests dies corrents hi ha quelcom d’inoblidable,
Però per molt que intentis engrapar-ho, s’esmunyirà abans que ni tan sols te n’adonis.
En aixecar aquest vidre transparent cap a la llum, vaig veure un vague paisatge més enllà,
Aleshores un món brillant que no coneixíem en va sorgir tot vinclant-se.
Hi ha petits granets de felicitat decorant les nostres vides,
Però sempre que intentes trobar-los, s’esmunyen de la teva mà estesa.
Sembla que allà no hi hagi res, però si hi poso la mà, ho puc notar clarament;
Amagat enmig d’aquests dies corrents hi ha un lloc al qual pertanyo.
Dins aquest paisatge que sembla continuar per sempre, sense canvi,
Mentre cerqui alguna cosa, mai es perdrà… així que m’agradaria quedar-me aquí una mica més.
En aixecar aquest vidre transparent cap a la llum, vaig veure un vague paisatge més enllà,
Que ara expandeix la meva visió en cada direcció en què es vincla.
De les paraules que en brollin, aprendré una nova versió de mi mateixa que mai havia conegut,
I si el lloc al qual pertanys resulta ser al meu costat, naixerà un món brillant.
Brillant, brillant.