Saps, m’he adonat d’una cosa. Si l’amor tingués forma
I ja s’hagués allotjat en algun racó de mon cor
Llavors segur, per sempre, més fort cada dia que passa—com més aprenc sobre tu,
Si aquella forma mai cessés de ser tu, deixaria enrere un espai buit.
Saps, t’estimo.
Com més t’estens per tot el meu cor,
Més l’amor brolla i les llàgrimes es vessen.
Continuarem plorant i rient com més aprenguem l’un sobre l’altre,
Les parts que sobresurten, i les que cedeixen, esdevindran tots dos.
De vegades xocarem i ens esgotarem mútuament, aleshores sols ens caldrà emplenar de nou els buits.
T’estimo tant
Que quan no soc al teu costat, el cor em comença a fer mal
I sento que puc veure la teva forma.
Saps, t’estimo.
T’ho diré un cop i un altre. Aquests càlids sentiments que s’amunteguen
Són tots la forma de l’amor.
T’estimaré tothora i per sempre.
Com més t’estens per tot el meu cor,
Més l’amor brolla i les llàgrimes es vessen.
Entre un nombre tan gran com els estels, solament tu ets aquí, dins del meu cor.
Saps, saps, sempre t’estimaré.
T’estimo. Ahh, gràcies.