Au, els morts afligits ploren solemnement…
Guaita, els morts joiosos apuntaran un somriure capgirat.
No puc compartir aquesta vida si estic tota sola,
Mes encara no m’he topat amb l’amor de ma vida!
Au, els morts odiosos els ensarronen fugaçment…
Guaita, els morts amorosos seran enganyats per a tota l’eternitat.
La vida sols s’esdevé una vegada i mai no pot reclamar-se.
Tots els començaments condueixen a finals, cada moment és làbil…
Una aposta ingent sense la possibilitat de preparar-se… viu o mor…
La vida és sempre una flama tan trèmula, tan incerta—
S’extingirà! S’esvanirà!
Ahh, qui ets tu? Qui estimí…
Sembla que no ho puc recordar.
Tot i que recordo ben clarament
La manera en què m’aferrí a aquella màniga…
Sí, en aquest punt… cada detall roman vague, envoltat de foscor.
Au, els morts afligits ploren solemnement…
Guaita, els morts joiosos apuntaran un somriure capgirat.
La vida és sempre una flama tan trèmula, tan incerta—
S’extingirà! S’esvanirà!
Ahh, qui ets tu? Qui estimí…
Sembla que no ho puc recordar.
Tot i que recordo ben clarament
La manera en què m’aferrí a aquella màniga…
Sí, en aquest punt… cada detall roman vague, envoltat de foscor.