On a tepid night in August, with the slightest of acts
We both drowned in the waters of a cup running over

Arguing over the same things every time
Once we cry, comfort each other, fall into each other’s arms, and sleep together
We’ll smile with faces like it’d all been resolved
Like it’s in the script of some basic TV show

Immature animals
Chewed up by loneliness
Though indeed, even now,
My thoughts fix on you
You’re thirsty enough to drink it all down
Only right when love starts
But now, I give up—it feels so good
So I’ll stay with you
Is this what love is? Tell me

The clock counts in ticks and tocks, the rain falls in drips and drops
Traffic lights shine against the pavement
…you won’t come home

It’s not enough, I’m so clumsy
I’m embarrassed to even desire
Lay off already, it’s all pointless
We can’t stay like we used to
We can’t go on like this

Immature animals
Who can’t live in loneliness
Not even able to choose for themselves
To put an end to it all
That thing they call true love
Is like when a star shoots overhead
You wish selfishly, it doesn’t come true
And then you wish again once more
From this point on
I’ll wander, lost forevermore
Rather than saying “No one’s right for me but you”
I want to make the choice: “You’re right for me”
Come home to me, so we can talk

Una tèbia nit d’agost, amb el més petit acte
Tots dos vam ofegar-nos en les aigües d’una copa desbordant

Discutint sempre pel mateix
Així que plorem, ens consolem, ens abracem i dormim junts
Somriem amb cara de com si ho haguéssim resolt tot
Talment el guió d’una telenovel·la qualsevol

Animals immadurs
Masegats per la solitud
Tot i que encara ara, és cert,
Continuo pensant en tu
Tu tens prou set per beure-t’ho tot
Només quan comença l’amor
Però ara, em rendeixo—i quin gust
Em quedo amb tu
I això és amor? Au, digues

El rellotge va fent tic-tacs, la pluja cau en xip-xaps
Els senyals de trànsit fan llum a l’asfalt
…tu no vindràs a casa

No n’hi ha prou, soc ben pocatraça
M’avergonyeixo ni de desitjar-ho
Deixa-ho estar, no val la pena
No podem seguir com abans
No podem avançar així

Animals immadurs
que no poden viure en solitud
Ni tan sols poden triar per si mateixos
De posar-hi fi a tot
Això que anomenen amor veritable
És com quan passa un estel fugaç
Fas un desig egoista, no s’arriba a complir
I ho tornes a desitjar
D’aquí endavant
Erraré, perduda per sempre més
Abans de dir: “només pots ser tu”
Faré la tria: “vull que siguis tu”
Vine amb mi a casa, i parlem

Una tibia noche de agosto, con el más pequeño acto
Nos ahogamos juntos en las aguas de una copa desbordante

Discutiendo siempre por lo mismo
A la que lloremos, nos consolemos, nos abracemos y durmamos juntos
Sonreiremos con cara de como si todo se hubiera arreglado
Igual que el guion de una telenovela cualquiera

Animales inmaduros
Magullados por la soledad
Aunque aún ahora, es cierto,
Sigo pensando en ti
Tú tienes la sed para bebértelo todo
Solo cuando el amor comienza
Pero ahora, me rindo—qué bien sienta
Me quedo contigo
¿Esto es amor? Va, dime

El reloj cuenta tictacs, la lluvia cae gota a gota
Las señales de tráfico iluminan el asfalto
…tú no vas a volver a casa

No es suficiente, soy una torpe
Me avergüenza desearlo siquiera
Déjalo estar, nada importa
No podemos seguir como antes
No podemos avanzar así

Animales inmaduros
Que no pueden vivir en soledad
Ni siquiera capaces de elegir por sí mismos
Acabar con todo ello
Eso que llaman amor verdadero
Es como cuando pasa una estrella fugaz
Formulas un deseo egoísta, no se te cumple
Y luego vuelves a desearlo
De aquí en adelante
Erraré, perdida por siempre jamás
Antes que decir: “tienes que ser tú”
Tomaré la elección: “quiero que seas tú”
Ven conmigo a casa, y hablamos