Amb aquest encanteri nou de trinca que acabo d’aprendre,
No hi ha cap somni que pugui realment complir.
Però aspiro encara més alt amb la meva imaginació!
El meu cor lleva el vol, dansant per l’aire.
Abandono aquesta petita closca un cop i un altre.
No permetré que les coses acabin en un desgavell…
He de superar el meu jo d’ahir!
Si pogués batre aquestes ales transparents,
Em fa l’efecte que podria apropar-me
Al demà que desitjo.
Uneixo els fragments del cel estelat que trobo,
I vull conèixer molt més—continuaré encalçant els meus somnis!
Les coses que cerquem
Sempre són als llocs més modestos.
Com ara la llum que irradiaren
Els teus mots.
Plantaré cara a aquest futur hesitant.
No sóc pas de les que només es fan les dures—
És l’hora d’alliberar el poder que he estat acumulant!
Banderejant pel cel que he intentat engrapar,
Cerco un somni més enllà de la meva imaginació.
Però ja he determinat la meva destinació!
M’apartaré de les línies avorrides
Que defineixen el decòrum
I muntaré un vent fidel!
M’he aferrat
A la meva felicitat… al meu dolor… a tot.
Perquè no vull pas perdre’ls
Enmig de la llum enlluernadora.
Puc batre aquestes ales tranparents!
Faré que ploguin els meus somnis rutilants,
Demostraré que puc il·luminar el camí endavant!
Uneixo els fragments del cel estelat que trobo,
I vull conèixer molt més—continuaré encalçant els meus somnis!