El futur semblava molt llunyà.
Quan és que aniré a trobar-lo?
Tinc la bossa plena de coses que estimo.
Volia continuar surant sempre, sense problemes.
Aquell dia arribà de sobte
Quan fugir de tot plegat no em podria satisfer.
Ningú no vindrà mai a protegir-me, a mi o al meu món. No és així?
No puc exterminar aquesta emoció!
Encara que m’ho prenguessin tot, ho trobaré de nou, una vegada i una altra.
No té cap sentit viure una vida de mentides!
Escaparé a la antitètica! Ja no en tinc prou amb ser galanxona.
Em protegiré a mi mateixa amb les meves pròpies mans!
He decidit escapar a la antitètica! Les llàgrimes injustes no són una arma!
URAHARA CHIC: arribaré al meu zenit!
Vaig sentir que sempre continuaria així.
De fet, vaig fingir que no tenia ni idea de si passaria:
El meu propi parc amb un aire d’ensomni.
Volia continuar nedant sempre vers la distància.
Aquell dia arribà de sobte
Quan ni seguir el corrent em menà enlloc.
Ningú no vindrà mai a crear-me el meu món. No és així?
No puc exterminar aquesta emoció!
Encara que tot es trenqui, pot tornar a néixer, una vegada i una altra.
Quin avorriment viure una vida de mentides!
Escaparé a l’antitètica! Ser galanxona no em fa el pes.
Ho engraparé amb les meves pròpies mans!
He decidit escapar a l’antitètica! Les llàgrimes injustes no són una arma.
URAHARA CHIC: arribaré al meu zenit!