The place I collapsed, at the limits of my strength,
Was atop a cold building.
The midwinter sky that I looked up to from there-
That was the beginning of it all.

The thing I’ve been searching for desperately all this time
Is the faintest, invisible hope.
After encountering so much brilliance along the way,
What finally graced my ears
Was a brand new world.

The sound of that music connected a dream of tomorrow,
Declaring that today is more beautiful than yesterday!
That’s something I was never able to realize on my own-
It’s because you were there with me
That I was able to take a step forward.

Heavy clouds were flowing by,
Living in fear of tomorrow.
Even though they’d rather be smiling,
Than obscuring the flow of time.

Among these revolving, ordinary days,
The moment I realized your innocent smile
Was more important to me than anything else…
This melody was weaved,
By words free of falsehood.

As that singing voice continued to ring out,
I heard the softest phrase, saying, “I’m so glad to be alive”.
At the very instant I took notice, the clouds began to disperse,
And I was finally able to find
What I had been looking for.

Before I heard that song,
No matter where I went,
I always felt somehow lonesome… empty…
But once I heard that song,
I felt I could forgive anything and everything:
A dream providing guidance for light, love, and tomorrow!

Today is more beautiful than yesterday,
So I’ll sing a song, saying, “I’m so glad to be alive”!
All alone, there’s no way I could have known-
It’s because you taught me,
That I’m able to take a step forward.
So let us depart for tomorrow!

El lloc on vaig desplomar-me, als límits de les meves forces,
Era al cim d’un edifici fred.
El cel de mig hivern que vaig veure des d’allà-
Allò fou el principi de tot.

El que he estat cercant desesperadament tot aquest temps
És la més tènue i invisible esperança.
Després de trobar tanta lluïssor pel camí,
Allò que finalment va acariciar-me les orelles
Fou un món totalment nou

El so d’aquella música va connectar un somni del demà,
Proclamant que l’avui és més bell que l’ahir!
Això és quelcom que mai pogué advertir per mi mateixa-
És perquè eres al meu costat
Que vaig ser capaç de fer un pas endavant.

Núvols feixucs ens sobrevolaven,
Vivint amb por al demà.
Tot i que preferirien estar somrient,
En comptes d’enfosquir el transcurs del temps.

Entre aquests giradissos dies corrents,
El moment que vaig notar el teu somriure innocent
Era per mi més important que qualsevol altra cosa…
Paraules lliures de falsedat,
Filaren aquesta melodia.

Mentre aquella veu cantant seguia ressonant,
Vaig sentir la més suau de les frases, dient, “M’alegro tant d’estar viva”.
Al mateix instant que vaig atalaiar-me’n, els núvols començaren a esbandir-se,
I vaig poder finalment trobar
Allò que havia estat cercant.

Abans d’escoltar aquella cançó,
Fos allà on fos,
Em sentia sempre com sola… buida…
Però una vegada que vaig escoltar aquella cançó,
Vaig sentir que podia perdonar-ho absolutament tot:
Un somni proveint guiatge per a llum, amor i futur!

L’avui és més bell que l’ahir,
Així que cantaré una cançó, dient, “M’alegro tant d’estar viva”!
No podria haver-ho sabut per mi mateixa-
És perquè tu m’ensenyares,
Que puc fer un pas endavant.
Així que partim cap al demà!

El lugar en el que me desplomé, a los límites de mis fuerzas,
Era encima de un edificio frío.
El cielo de medio invierno que avisté desde allí-
Eso fue el principio de todo.

Lo que he estado buscando desesperadamente todo este tiempo
Es la más tenue e invisible esperanza.
Tras hallar tanto fulgor a lo largo del camino,
Aquello que al fin acarició mis orejas
Fue un mundo totalmente nuevo

El sonido de esa música conectó un sueño del mañana,
¡Proclamando que el hoy es más hermoso que el ayer!
Esto es algo de lo que nunca pude darme cuenta por mí misma-
Es porque tú estabas a mi lado
Que fui capaz de dar un paso adelante.

Nubes ponderosas nos sobrevolaban,
Viviendo con miedo al mañana.
Aunque preferirían estar sonriendo,
Antes que oscurecer el fluir del tiempo.

Entre estos girantes días ordinarios,
El momento que noté tu sonrisa inocente
Era para mí más importante que cualquier otra cosa…
Palabras libres de falsedad,
Hilvanaron esta melodía.

Mientras esa voz cantante seguía resonando,
Oí la más suave de las frases, diciendo, “Me alegro tanto de estar viva”.
En el mismo instante que me percaté, las nubes empezaron a disiparse,
Y pude al fin encontrar
Aquello que había estado buscando.

Antes de escuchar esa canción,
Fuera allá donde fuera,
Me sentía siempre algo sola… vacía…
Pero una vez que escuché esa canción,
Sentí que podía perdonarlo absolutamente todo:
¡Un sueño proveyendo rumbo para luz, amor y futuro!

El hoy es más hermoso que el ayer,
Conque cantaré una canción, diciendo, ¡”Me alegro tanto de estar viva”!
No podría haberlo sabido por mí misma-
Es porque tú me enseñaste,
Que puedo hacer un paso adelante.
¡Conque partamos hacia el mañana!