Through a rusted steel door, engraved with our previous names,
Transparent people pass through with their eyes cast downward.

If we closely read the subtle shape of each other’s lips,
We’ll hear the slightest sound of glass… a tiny signal…

This present moment is our location, no longer in existence.
We’ll take back those names stolen from us.

We’re a collective protagonist, rebounding upon the board…
Taking everything in with an innovative trick.
That blank, white kingdom won’t make any promises for tomorrow.

We’ll take back those names stolen from us.

We’re a collective scenario writer, mixing up the board,
Playing withing a pocket of destruction.
Gathering up all our merits and regrets, I wonder which will pile higher?

We’re a collective protagonist, rebounding upon the board…
Taking everything in with an innovative trick.
That blank, white kingdom won’t make any promises for tomorrow.

Travessant una porta d’acer rovellada, gravada amb els nostres noms previs,
Persones transparents se succeeixen amb la mirada avall.

Si llegim atentament la subtil forma dels llavis de cadascuna,
Escoltarem el més menut so de vidre… un petit senyal…

Aquest moment actual és la nostra localització, ja inexistent.
Recuperarem els noms que ens robaren.

Som un protagonista col·lectiu, rebotant contra el tauler…
Encloent-ho tot amb un truc innovador.
Aquell vacu regne blanc no farà cap promesa per demà.

Recuperarem els noms que ens robaren.

Som un guionista col·lectiu, remenant el tauler,
Jugant en una butxaca de destrucció.
Aplegant tots els nostres mèrits i penediments, quin farà la pila més alta?

Som un protagonista col·lectiu, rebotant contra el tauler…
Encloent-ho tot amb un truc innovador.
Aquell vacu regne blanc no farà cap promesa per demà.

Attraverso una porta di ferro arrugginito, incisa con i nostri nomi precedenti,
Persone trasparenti vi passano attraverso con i loro occhi abbassati.

Se leggiamo attentamente la forma subdola delle labbra di ognuno,
Sentiremo il leggero suono di vetro… un piccolo segnale…

Questo momento presente è la nostra posizione, non più nell’esistenza.
Ci riprenderemo quei nomi che ci sono stati rubati.

Siamo un protagonista collettivo, rimbalzando sul tabellone…
Prendendo tutto con un trucchetto innovativo.
Quel vuoto, bianco regno non farà nessuna promessa per domani.

Ci riprenderemo quei nomi che ci sono stati rubati.

Siamo uno sceneggiatore collettivo, mescolando il tabellone,
Giocando in una tasca di distruzione.
Raccogliendo tutti i meriti e i rimpianti, mi chiedo quale cumulo diventerà più alto?

Siamo un protagonista collettivo, rimbalzando sul tabellone…
Prendendo tutto con un trucchetto innovativo.
Quel vuoto, bianco regno non farà nessuna promessa per domani.

Atravesando una puerta oxidada de acero, grabada con nuestros nombres previos,
Personas transparentes se suceden con la mirada abajo.

Si leemos atentamente la sutil forma de los labios de cada una,
Escucharemos el más ínfimo sonido de cristal… una pequeña señal…

Este momento actual es nuestra localización, ya inexistente.
Recuperaremos los nombres que nos robaron.

Somos un protagonista colectivo, rebotando contra el tablero…
Abarcándolo todo con un truco innovador.
Ese vacuo reino blanco no hará ninguna promesa para mañana.

Recuperaremos los nombres que nos robaron.

Somos un guionista colectivo, removiendo el tablero,
Jugando en un bolsillo de destrucción.
Reuniendo todos nuestros méritos y arrepentimientos, ¿cuál hará la pila más alta?

Somos un protagonista colectivo, rebotando contra el tablero…
Abarcándolo todo con un truco innovador.
Ese vacuo reino blanco no hará ninguna promesa para mañana.