Hi havia un pobre nen acabat de caure
en l’apatia i el dubte
Però va obtenir l’oportunitat de canviar
Per alguna raó tu vas topar-t’hi
Ell només és un noi normal que anhela la felicitat
I ara veus el que vull dir
De fet, Ell era qui jo solia ser
Vaig renéixer amb el teu sacre amor
No sé què fer en la meva ment
Però crec en el teu cor puixant
Cada vegada que perdo el control,
la teva ànima sempre em fa tornar
Encara que m’hagi perdut o encegat
Monoceros, porta’m al Setè estel
Obre la porta al món pacífic
Era un nen petit, esvanit
als laberints de pols estel·lar
Per què hem de passar les nostres vides,
sols per ferir-nos els uns als altres?
Podria plorar pels maleïts,
No tinc forces
Per a què serveix aquesta lluita?
Mai ja no ho esbrinarem
Ningú ho sap, ni tan sols els Déus de dalt
No puc traçar cap pla a la meva ment
Però crec en el teu cor puixant
Cada vegada que perdo el control,
la teva ànima sempre em fa tornar
Encara que m’hagi perdut o encegat
Monoceros, porta’m al Setè estel
Obre la porta al món pacífic
Veus les llums de la vida?
Estan preparades per brillar
Ho juro, seguiré dient-los
“Però, així i tot…” per sempre
Perquè tu vas portar-me a la vida
Podria volar cap al teu senyal
Per l’univers enjoiat
No sé què fer en la meva ment
Però crec en el teu cor puixant
Cada vegada que perdo el control,
la teva ànima sempre em fa tornar
Encara que m’hagi perdut o encegat
Monoceros, porta’m al Setè estel
Obre la porta al món pacífic