Aquelles cicatrius que enduràrem… la tristesa que les va seguir –
Qui dimonis serà el qui les guareixi…
La gent comença a trobar-se com si estigués tot preparat,
Però esborren cada oportunitat esdevenint sempre més forts.
Sentiments preuats arriben desbordants,
Fins que al final tenia por d’estar sola.
La raó perquè acabem pensant que és tan dur,
És que naixem en aquest món percebent amabilitat.
Aquelles cicatrius que enduràrem… la tristesa que les va seguir –
Em pregunto qui dimonis serà el qui les guareixi…
Aquelles cicatrius que enduràrem… la tristesa que les va seguir –
Algun dia guariran algú altre, tornant-se amabilitat…
Segur, algun dia guariran algú altre… tornant-se amabilitat.
Amb un posat distant mentre parles del passat,
Simplement escolto al teu costat.
Mira’m quan parlis,
I demà riuré fent-te costat, d’acord?
Ens coneixem com si tot estigués preparat…
Així que mentre em torno més i més feble,
Protegeix-me, amb aquells sentiments preuats;
Sempre tenia por d’estar sola.
Aquelles cicatrius que enduràrem… la tristesa que les va seguir –
Em pregunto qui dimonis serà el qui les guareixi…
Aquelles cicatrius que enduràrem… la tristesa que les va seguir –
Algun dia guariran algú altre, tornant-se amabilitat…
Segur, algun dia guariran algú altre… tornant-se amabilitat.