I feel a single drop of water fall,
And wonder if I’m crying, despite having no idea what I’ve lost…
… I just get the feeling that I’ll never get it back.

I wished for the failure of humanity, wanting to fight back against the shadow lurking after me…
Without even realizing that the target I’d turned my weapon to, was a reflection of myself in the mirror.

Blurred graffiti lines the overpass as a left behind bicycle,
Waits for someone’s return;
For someone to just acknowledge its existence…
I must be the one original… or maybe a replica?
But where does our proof lie?

Humanity’s faults lie out of sight, yet we’re still able to believe in things like love and bonds.
My sin is ever having doubted; your outstretched right hand was the first light I ever saw.

Colliding and blending together, we evolve,
With a sound that rips through our shells; an unmatched cry of birth.
So let it out!

In the final moment when everything comes to an end, I wonder what I’ll learn… and who I’ll think of.
There are surely thousands of possible choices,
But there’s only one I want… only one I can choose.

Humanity’s faults lie out of sight, yet we’re still able to believe in things like love and bonds.
My sin is ever having hesitated; your outstretched right hand was the first light I ever saw.
You and I…

Sento caure una sola gota d’aigua,
I em pregunto si estic plorant, sense tenir cap idea sobre el que he perdut…
… Només em fa l’efecte que mai no ho recuperaré.

Vaig desitjar el fracàs de la humanitat, volia lluitar contra l’ombra a l’aguait darrere meu…
Sense ni tan sols adonar-me que l’objectiu contra qui havia dirigit l’arma era un reflex de mi mateixa al mirall.

Grafits borrosos cobreixen el pas elevat mentre una bicicleta deixada enrere
Espera el retorn d’algú;
Que algú simplement reconegui la seva existència…
Jo he de ser l’original… o potser una rèplica?
Però on rau la nostra prova?

Els defectes de la humanitat resten fora de vista, però tot i així som capaços de creure en coses com l’amor i els lligams.
El meu pecat és haver arribat a dubtar; la teva mà dreta estesa fou la primera llum que vaig veure.

Xocant i barrejant-nos, evolucionem,
Amb un so que travessa les nostres closques; un plor de naixença imparell.
Així que deixa’l anar!

A l’últim moment, quan tot arribi a un final, em pregunto què aprendré…. amb qui pensaré.
Hi ha milers d’eleccions possibles, això segur,
Però només hi ha una que vull… només una que puc escollir.

Els defectes de la humanitat resten fora de vista, però tot i així som capaços de creure en coses com l’amor i els lligams.
El meu pecat és haver arribat a dubtar; la teva mà dreta estesa fou la primera llum que vaig veure.
Tu i jo…

Siento una sola gota de agua caer,
Y me pregunto si estoy llorando, sin tener ninguna idea sobre lo que he perdido…
… Solo tengo la sensación de que nunca lo recuperaré.

Deseé el fracaso de la humanidad, quería luchar contra la sombra a mi acecho…
Sin ni siquiera darme cuenta de que el blanco contra el que había dirigido mi arma era un reflejo de mí misma en el espejo.

Grafitis borrosos recubren el paso elevado, mientras una bicicleta dejada atrás
Espera el retorno de alguien;
Que alguien simplemente reconozca su existencia…
Yo debo ser la original… ¿o quizá una réplica?
¿Pero dónde radica nuestra prueba?

Los fallos de la humanidad están fuera de vista, pero aún así somos capaces de creer en cosas como el amor y los vínculos.
Mi pecado es haber llegado a dudar; tu mano derecha extendida fue la primera luz que vi.

Chocando y mezclándonos, evolucionamos,
Con un sonido que atraviesa nuestros caparazones; un llanto de nacimiento impar.
¡Así que suéltalo!

En el último momento, cuando todo llegue a un final, me pregunto qué aprenderé… en quién pensaré.
Hay miles de elecciones posibles, seguro,
Pero solo hay una que quiero… solo una que puedo escoger.

Los fallos de la humanidad están fuera de vista, pero aún así somos capaces de creer en cosas como el amor y los vínculos.
Mi pecado es haber llegado a dudar; tu mano derecha extendida fue la primera luz que vi.
Tú y yo…