This voice, seeking flowing light and overlapping fingers,
Is echoing emptily within a garden sealed away.

The dawn in full glory: light and darkness; a time of slumber.
A promise that will not be allowed: a memory strung up as decoration, questioning the end…

Layers of precious sin… kind lies… sleeping sadness…
I whispered a prayer as my wings were taken from me, for in this dream to find even the slightest bit of light.

This voice, seeking an empty future and universal love,
Floats up to disappear within abandoned time.

How long will this continue… an upturned moon seems to spiral.
Only the present is certain, as my eyes chase after cracked memories.

That precious moon, lost… gentle rain… sleeping whispers…
While birds that have forgotten how to take flight, sing of emptiness and pain.

The light that reflects in the water’s surface sinks even deeper,
As that messed up moon and a broKen NIGHT soundlessly ring out into the darkness.

Layers of precious sin… kind lies… sleeping sadness…
I whispered a prayer as my wings were taken from me, for in this dream to find even the slightest bit…
That precious moon, lost… gentle rain… sleeping whispers…
While birds that have forgotten how to take flight, sing of emptiness and pain.

Aquesta veu, cercant llum fluent i dits sobreposats,
Ressona vàcuament en un jardí confinat.

L’alba en el seu apogeu: llum i foscor; hora de letargia.
Una promesa que no serà permesa: un record penjat com a decoració, qüestionant el final…

Capes d’un pecat preuat… mentides amables… tristesa dorment…
Vaig mussitar una pregària mentre m’arrabassaven les ales, per tal de trobar en aquest somni la més petita espurna de llum.

Aquesta veu, cercant un futur buit i un amor universal,
Sura amunt per desaparèixer dins el temps relinquit.

Quanta estona més durarà això… una lluna capgirada sembla fer espirals.
Només el present és cert, mentre els meus ulls encalcen records clivellats.

Aquella lluna preciosa, perduda… pluja gentil… xiuxiuejos dorments…
Mentre els ocells que han oblidat com alçar el vol canten sobre el buit i el dolor.

La llum que es reflecteix a la superfície de l’aigua s’enfonsa encara més,
Quan aquella lluna esbarriada i una NIT esQuerdada retrunyen insonorament en la foscor.

Capes d’un pecat preuat… mentides amables… tristesa dorment…
Vaig mussitar una pregària mentre m’arrabassaven les ales, per tal de trobar en aquest somni la més petita espurna…
Aquella lluna preciosa, perduda… pluja gentil… xiuxiuejos dorments…
Mentre els ocells que han oblidat com alçar el vol canten sobre el buit i el dolor.

Mengharap cahaya yang mengalir, mengharap jari-jemari yang bertaut,
Suara ini hampa bergaung dalam taman yang tersegel.

Kemilau fajar: sinar dan gelap; waktu untuk terlelap.
Janji yang tak termaafkan: kenangan terhias di dinding, mempertanyakan akhir…

Tumpukan dosa tersayang… kebohongan lembut… kesedihan yang terlelap…
Kubisikkan doa selagi sayapku dirampas, agar dalam mimpi ini ada cercah cahaya.

Mengharap esok yang hampa, mengharap cinta tanpa kondisi,
Suara ini lenyap melayang dalam waktu yang terabaikan.

Sampai kapan akan berhenti… rembulan terbalik yang bergelung.
Yang pasti hanyalah saat ini, selagi mata ini mengejar ingatan yang hancur.

Rembulan tersayang, lenyap… hujan lembut… bisik yang terlelap…
Burung-burung yang lupa cara untuk terbang menyanyikan kekosongan dan rasa sakit.

Cahaya terpantul di permukaan air terbenam makin dalam,
Rembulan gila dan malam retak mengalunkan gema tanpa suara dalam pekat kegelapan.

Tumpukan dosa tersayang… kebohongan lembut… kesedihan yang terlelap…
Kubisikkan doa selagi sayapku dirampas, agar dalam mimpi ini ada…
Rembulan tersayang, lenyap… hujan lembut… bisik yang terlelap…
Burung-burung yang lupa cara untuk terbang menyanyikan kekosongan dan rasa sakit.

Questa voce, alla ricerca di una luce continua e dita intrecciate,
Col suo eco vuoto in un giardino recluso.

L’alba in tutta la sua gloria: luce ed oscurità; un tempo assopito.
Una promessa che non sarà permessa: un ricordo teso come decorazione, a domandarsi il finale…

Strati di preziosi peccati… cortesi bugie… tristezza assopita…
Sussurrava una preghiera mentre mi venivano tolte le ali, per cercare un minimo di luce in questo sogno.

Questa voce, alla ricerca di un futuro vuoto e l’amore universale,
Galleggiando in aria fino a svanire nel tempo abbandonato.

Quanto ancora andrà avanti… una luna rovesciata sembra crescere a dismisura.
Solo il presente è certo, mentre i miei occhi inseguono dei ricordi incrinati.

Quella luna preziosa, persa… la pioggia delicata… sospiri dormienti…
Mentre uccelli che hanno dimenticato come volare cantano di vuoto e dolore.

La luce che si riflette sulla superficie dell’acqua sprofonda sempre più,
Mentre quella luna sbagliata ed una NOTTE speZzata risuonano senza emettere rumore nell’oscurità.

Strati di preziosi peccati… cortesi bugie… tristezza assopita…
Sussurrava una preghiera mentre mi venivano tolte le ali, per cercare un minimo di…
Quella luna preziosa, persa… la pioggia delicata… sospiri dormienti…
Mentre uccelli che hanno dimenticato come volare cantano di vuoto e dolore.

Esta voz, buscando luz fluyente y dedos superpuestos,
Resuena vacuamente en un jardín confinado.

El amanecer en su cenit: luz y oscuridad; tiempo de letargo.
Una promesa que no será permitida: un recuerdo colgado cual decoración, cuestionando el final…

Capas d un pecado precioso… mentiras amables… tristeza durmiente…
Susurré una plegaria mientras me arrebataban las alas, para encontrar en este sueño el más pequeño fragmento de luz.

Esta voz, buscando un futuro vacío y un amor universal,
Flota arriba para desaparecer en el tiempo abandonado.

Cuánto más durará esto… una luna volteada parece formar espirales.
Solo el presente es cierto, mientras mis ojos persiguen agrietados recuerdos.

Esa luna preciosa, perdida… lluvia gentil… susurros durmientes…
Mientras los pájaros que han olvidado cómo alzar el vuelo cantan sobre el vacío y el dolor.

La luz que se refleja sobre la superficie del agua se hunde aún más,
Cuando esa luna revuelta y una NOCHE quebRada retumban insonoramente en la oscuridad.

Capas de un pecado precioso… mentiras amables… tristeza durmiente…
Susurré una plegaria mientras me arrebataban las alas, para encontrar en este sueño el más pequeño fragmento…
Esa luna preciosa, perdida… lluvia gentil… susurros durmientes…
Mientras pájaros que han olvidado cómo alzar el vuelo cantan sobre el vacío y el dolor.