Vas posar el cap aquí i començares a badallar
Vas trobar la meva espatlla com si fos un amagatall secret
Solíem parlar sempre com ho fan dos amics
Com llibres oberts arraulits al sofà
Vaig sentir que coneixia la raó d’haver nascut
Ens vam separar, tal com s’esvaneix la pell d’estiu
Sempre dèiem: “som com amants”
Però només que fitàvem la tele, sense poder dir adeu
Per alguna raó, em feia molt feliç
Veure’t emprant les meves coses com si fossin teves
Com si ens tornéssim un, tot fonent-nos
Vam allargar la mà al color de l’amor en passar-nos pel costat
Vam restar aturats un cop ens quedàrem sense pintura,
Com marcant la línia entre el cel i la mar
Hi ha un lleu pes en aquestes espatlles
De les coses que vas deixar enrere
Sens dubte, junts vam recloure aquest amor
Per tal de poder-ne prear els records
Ens vam separar, tal com s’esvaneix la pell d’estiu
Ens vam separar, tal com s’esvaneix la pell d’estiu
Vam allargar la mà al color de l’amor en passar-nos pel costat
Vam restar aturats un cop ens quedàrem sense pintura,
Com marcant la línia entre el cel i la mar