Taking the reality of yesterday and tomorrow…
Taking that far off, fading moment…
I pin them down, careful not to miss a single one –
I endeavor to keep this hazy dream,
From slipping any further away.
‘Cause this moment is constantly spilling free.

Why is it- even the most typical words,
Seem to carry meaning in this moment?
They resound within my heart,
Down to its depths,
Powerfully overwriting what’s there.

I spend multiple hours completely silent,
Despite the fact this season I loathe is about to change.
Everything gets tangled up, until finally it’s shining bright,
And I recall the essence of what’s happening now.

Taking the reality of yesterday and tomorrow…
Taking that far off, fading moment…
I pin them down, careful not to miss a single one –
I endeavor to keep this hazy dream,
From slipping any further away.
‘Cause this moment is constantly spilling free.

This overlapping instant seems so unreal;
Even your strictest expressions find reprieve.
No matter how you try to resist, you’ll fail in the end,
So try to remember this feeling.

The music that seems to seep,
Into our dried out everyday,
Flows forth until it stains our spring days.
Our laughing and crying intersected,
Transforming before we’d noticed,
Until what’s laid out before us are the sky and our emotions.

Appearing transparent against noisy voices… each of our days…
And the distantly fading cityscape….
Everything is drenched by rainy days –
They fail to disappear into that sky we look upon,
And by the time the cherry blossoms bloom again,
We’ll be thinking back upon these moments.

Farewell to lost days;
The lies we told are tears that never dry.
Picking up the words we’ve dropped,
We’ll surely walk on- we’ll surely make our way onward again.

Taking the reality of yesterday and tomorrow…
Taking the moments where we seem about to give up…
We pin them down, careful not to miss a single one –
Amid this hazy dream,
There’s probably nothing more,
We could possibly lose.

Agafant la realitat de l’ahir i de l’endemà…
Agafant aquell moment llunyà i tènue…
Els desbrino, amb cura de no deixar-ne cap –
Procuro evitar que aquest somni boirós,
S’escapoleixi més lluny.
Perquè aquest moment està constantment desbordant-se.

Com pot ser- àdhuc les paraules més típiques,
Semblen portar un significat en aquest moment?
Ressonen al meu cor,
Fins a les seves profunditats,
Sobreescrivint impetuosament el que allà hi ha.

Passo múltiples hores totalment en silenci,
Malgrat el fet que aquesta estació que odio està a punt de canviar.
Tot queda enxarxat, fins que finalment brilla amb força,
I rememoro l’essència del que està passant ara.

Agafant la realitat de l’ahir i de l’endemà…
Agafant aquell moment llunyà i tènue…
Els desbrino, amb cura de no deixar-ne cap –
Procuro evitar que aquest somni boirós,
S’escapoleixi més lluny.
Perquè aquest moment està constantment desbordant-se.

Aquest instant superposat sembla tan irreal;
Fins i tot les teves expressions més estrictes s’ajornen.
Per molt que intentis resistir, l’espifiaràs al final,
Així que prova de recordar aquest sentiment.

La música que sembla filtrar-se,
Al nostre eixut dia a dia,
Flueix endavant fins que taca els nostres dies primaverals.
El nostre riure i plor van creuar-se,
Transformant-se abans d’adonar-nos-en,
Fins que el que roman davant nostre és el cel i les nostres emocions.

Apareixent transparent contra veus sorolloses… cadascun dels nostres dies…
I la silueta de la ciutat esvanint-se en la distància…
Tot queda xop pels dies plujosos –
No aconsegueixen desaparèixer en aquell cel que observem,
I quan arribi el temps que els cirerers floregin de nou,
Recordarem aquests moments.

Adéu-siau a dies perduts;
Les mentides que pronunciàrem són llàgrimes que mai s’eixugaran.
Recollint les paraules que ens han caigut,
Segur que caminarem endavant- segur que farem camí endavant de nou.

Agafant la realitat de l’ahir i l’endemà…
Agafant aquell moment llunyà i tènue…
Els desbrino, amb cura de no deixar-ne cap –
Enmig d’aquest somni boirós,
Probablement no hi ha res més,
Que puguem perdre.

Tomando la realidad del ayer y del mañana…
Tomando ese momento lejano y tenue…
Los desentraño, con cuidado de no dejarme ninguno –
Procuro impedir que este sueño brumoso,
Se escabulla más lejos.
Porque este momento está constantemente desbordándose.

Cómo es posible- incluso las palabras más típicas,
¿Parecen acarrear un significado en este momento?
Resuenan en mi corazón,
Llegando a sus profundidades,
Sobrescribiendo poderosamente lo que hay allí.

Paso múltiples horas totalmente en silencio,
Pese al hecho de que esta estación que odio está a punto de cambiar.
Todo queda enmarañado, hasta que finalmente brilla con fuerza,
Y rememoro la esencia de lo que está pasando ahora.

Tomando la realidad del ayer y del mañana…
Tomando ese momento lejano y tenue…
Los desentraño, con cuidado de no dejarme ninguno –
Procuro impedir que este sueño brumoso,
Se escabulla más lejos.
Porque este momento está constantemente desbordándose.

Este instante superpuesto parece tan irreal;
Incluso tus expresiones más estrictas se aplazan.
Por mucho que intentes resistir, al final fallarás,
Conque trata de recordar este sentimiento.

La música que parece filtrarse,
A nuestro marchito día a día,
Fluye adelante hasta que inquina nuestros días primaverales.
Nuestra risa y llanto se cruzaron,
Transformándose antes de percatarnos,
Hasta que lo que permanece delante de nosotros es el cielo y nuestras emociones.

Apareciendo transparente contra voces ruidosas… cada uno de nuestros días…
Y la silueta de la ciudad evaneciéndose en la distancia…
Todo queda empapado por los días lluviosos –
No logran desaparecer en ese cielo que observamos,
Y cuando llegue el tiempo en que los cerezos florezcan de nuevo,
Recordaremos estos momentos.

Adiós a días perdidos;
Las mentiras que pronunciamos son lágrimas que nunca se secarán.
Recogiendo las palabras que se nos han caído,
Seguro que caminaremos adelante- seguro que haremos camino adelante de nuevo.

Tomando la realidad del ayer y del mañana…
Tomando ese momento lejano y tenue…
Los desentraño, con cuidado de no dejarme ninguno –
En medio de este sueño brumoso,
Probablemente no hay nada más,
Que podamos perder.