D’on venim? Què som? Cap on anem?
Quan morim, tindrem les respostes?
D’on venim? Què som? Cap on anem?
Morim al final, responent en la foscor
El món espera en el meu cor…
Què sóc jo exactament, desconegut per tothom?
El meu títol, el meu cognom: cap dels dos compta
Com i per on he caminat abans d’arribar avui
No en tinc ni idea, ni jo ni ningú!
Si això és així, aleshores va de primera; aniré al millor lloc que pugui
El meu estil, el meu enginy enlluernador: vull que tots dos comptin
Vull vagar més lluny, viure amb més llum
En aquest ample trànsit
És el moment de la veritat: hora de l’espectacle, no acabarà
Ah, tot el temps que visquem
Estimem, siguem estimats, i caminem endavant
A Ginza, és primavera
Vull cercar els rètols de neó més nous
Ah, els amics que encara he de conèixer
Conviden les llums enlluernadores
És un estiu japonès
Cert, vull dir que tot va sortir bé al final
Ah, el fi de la vida
Sembla que et passa pel costat, i llavors es gira i somriu
Sols per un instant
Quan no obtens cap recompensa després d’una feina dura
Quan el qui t’agrada no et tria a tu
I ara, quan t’adones del que et va fer sentir com un perdedor
No penses ni un instant que va ser un fracàs
La crítica que rebràs en aquell altre món és la veritat
Així que tingues aquell somni d’una cita en una llarga letargia
Intenta comptar quants dies et queden fins al darrer, i guaita!
Fes un salt, cap al carrer major!
I guaita! Fes un salt, cap al carrer major!