I was waiting for a boat to come for me, one that would never arrive
So I returned to the same work as always—My daughter and my son were the same

Facing up, looking at the ashen sky
I wiped the sweat from my brow, and shook it off like a madman
Clenching my fist, I gave praise to the darkness—Your father and your mother were the same

Let’s keep repeating it; until you grow used to the pain, no medicine will soothe the ache
I beg of you, will you stay by my side
And watch over this cycle forever
Until the time comes when we find the exit?

Let’s split our earnings for when the boat comes
My son and my daughter just drift aimlessly overhead

My fortunes gradually worsening, I waited for a blessing; in front of a corner store, I waited for you
Thinking of what lay beyond the cycle—I was praying for my everything

Let’s keep repeating it; until you grow used to the pain, no medicine will soothe the ache
I beg of you, will you stay by my side and watch over this cycle forever
Until the time comes when we find the exit?

I was waiting for a boat to come for me, one that would never arrive
I could see the light, tomorrow would be the same
But I think that just might be the exit

Esperava que arribés un vaixell, un que mai no vindria
Així que vaig tornar a la mateixa feina de sempre—A ma filla i mon fill els passà el mateix

Cara amunt, mirant el cel cendrosenc
Em vaig eixugar la suor del front i me la vaig esbatre com un orat
Cloent el puny, lloí la foscor—A ton pare i ta mare els passà el mateix

Continuem repetint-ho; fins que t’acostumis al dolor, cap medecina t’apaivagarà el mal
T’ho prego, restaràs al meu costat
I guaitaràs aquest cicle per sempre
Fins que arribi l’hora que trobem la sortida?

Partim els nostres ingressos per a quan arribi el vaixell
Mon fill i ma filla van al davant vagarejant sense rumb

En empitjorar gradualment els meus cabals, esperí una benedicció; enfront d’un supermercat, t’esperava a tu
Pensant què hi havia més enllà del cicle—pregava pel meu tot

Continuem repetint-ho; fins que t’acostumis al dolor, cap medecina t’apaivagarà el mal
T’ho prego, restaràs al meu costat i guaitaràs aquest cicle per sempre
Fins que arribi l’hora que trobem la sortida?

Esperava que arribés un vaixell, un que mai no vindria
Podia veure la llum, demà serà el mateix
Però crec que bé pot ser la sortida

Aku sedang menunggu perahu datang, yang takkan pernah tiba
Jadi aku pun kembali ke pekerjaan seperti biasa- Putra dan putriku juga sama

Menengadah, menatap langit abu
Kusapu keringat di dahiku, dan mengibasnya seperti orang gila
Kugenggam tanganku, kupuji kegelapan-Ayahmu dan ibumu juga sama

Ulanglah; hingga kau terbiasa dengan sakitnya, tak ada obat dapat menghentikannya
Kumohon, akankah kau berada di sisiku
Dan melihat siklus ini selamanya
Hingga waktunya kita menemukan jalan keluar?

Ayo kita bagi pendapatan kita saat perahu datang
Putraku dan putriku hanya melayang tanpa arah

Keberuntunganku memburuk, aku menunggu akan suatu berkat; di depan toko, menunggu dirimu
Memikirkan apa yang ada di depan siklus ini-Ku berdoa untuk semua milikku

Ulanglah terus; hingga kau terbiasa dengan sakitnya, tak ada obat dapat menghentikannya
Kumohon, akankah kau berada di sisiku dan melihat siklus ini selamanya
Hingga waktunya kita menemukan jalan keluar?

Aku menunggu perahu datang, yang takkan pernah tiba
Aku bisa melihat cahayanya, esok hari pun sama saja
Namun kupikir mungkin hanya itulah jalan keluarnya

Esperaba que llegase un barco, uno que nunca vendría
Por lo que volví al mismo trabajo de siempre—A mi hija e hijo les pasó lo mismo

Cara arriba, mirando el cielo ceniciento
Me enjugué el sudor de la frente y me lo sacudí cual orate
Cerrando el puño, alabé la oscuridad—A tu padre y madre les pasó lo mismo

Sigamos repitiéndolo; hasta que te acostumbres al dolor, ninguna medicina te aliviará el daño
Te lo ruego, ¿te quedarás a mi lado
Y observarás este ciclo para siempre
Hasta que llegue la hora que encontremos la salida?

Dividamos nuestros ingresos para cuando llegue el barco
Mi hijo e hija van por delante vagando sin rumbo

Al empeorar paulatinamente mis fondos, esperé una bendición; en frente de un supermercado, te esperé a ti
Pensando en qué yacía más allá del ciclo—rezaba por mi todo

Sigamos repitiéndolo; hasta que te acostumbres al dolor, ninguna medicina te aliviará el daño
Te lo ruego, ¿te quedarás a mi lado y observarás este ciclo para siempre
Hasta que llegue la hora que encontremos la salida?

Esperaba que llegase un barco, uno que nunca vendría
Podía ver la luz, mañana sería lo mismo
Pero creo que bien puede ser la salida