En la individual porció,
Del paisatge que observava,
El teu color va començar a mostrar-se com si hi pertanyés.
Aquesta confortable distància que mai abans havia conegut,
Juntament amb les nostres rivalitats sense sentit –
Fixa-t’hi, ja tornem a riure plegats.
Les nostres vides diàries comencen a superposar-se,
I s’enforteixen sense pausa;
Una meitat teva, ben segur,
Assadollaria el meu cor…
Un encaix perfecte!
Continuem vivint,
Apropant-nos cada cop més!
Perquè, saps, som prou semblants:
Les maneres que som els dos poc fiables,
I les que ens complementem perfectament l’un a l’altre!
Continuem vivint,
Encarant l’un a l’altre de tot cor!
Aquesta força de pur atzar,
Indica una inevitabilitat,
Que ni tan sols Déu pot predir.
La meva peça,
És una forma incompleta;
Trencadissa i feble –
Deu ser que simplement és així.
Però tu vas ser qui va dir-me,
Que totes les decisions que he pres fins ara,
“No van ser un error”.
Ara la teva veu ressona a través del vent darrere meu…
Tan i tan còmoda.
Continuem vivint,
Apropant-nos cada cop més!
Perquè, saps, som prou semblants:
La manera que els dos tendim a deprimir-nos,
I la que alcem els nostres caps en tornar-nos a aixecar!
Continuem vivint,
Encarant l’un a l’altre de tot cor!
La nostra força mútua,
Enclou possibilitats,
De què ni tan sols Déu és capaç.
Puja dreta
Baixa esquerra
I les dues amunt
Remena-ho de dreta a esquerra,
Ara més
Baixa dreta
Mantén esquerra
I les dues avall
Intentem-ho més de pressa
Puja dreta
Baixa esquerra
I les dues amunt
Pica de mans
No t’equivoques!
Les dues amunt
Les dues avall
I remena dreta
Remena més esquerra
Mantén les dues i atura-les
Les nostres vides diàries comencen a superposar-se,
I s’enforteixen sense pausa;
Una meitat meva, ben dolçament,
Assadollaria el teu cor…
Un encaix perfecte!
Un encaix perfecte!
Continuem vivint,
Apropant-nos cada cop més!
Perquè, saps, som prou semblants:
Les maneres que som els dos poc fiables,
I les que ens complementem perfectament l’un a l’altre!
Continuem vivint,
Encarant l’un a l’altre de tot cor!
Aquesta força de pur atzar,
Indica una inevitabilitat,
Que ni tan sols Déu pot predir.
Això és el que ens han mostrat.