I feel as if I’m being sucked slowly into a large expanse of time,
Defeated by a whirlpool of card-coded puzzles,
As premonitions leaked from my memories assail me.

The things I’m seeing now don’t only belong to me…
But if someone else’s possessions and heart,
Have merely been bestowed upon me, I won’t be able to handle it!

When I tried to find meaning in it, what I connected to was a loose construct;
A sweet illusion where I’m shaken by words I have no use for… before they fade away.

I melt into a gray night,
Becoming softer in order to mix with the coldness…
… trying to pull myself up to the world by a fine thread.

I tried to spit out my breath, but what it caught on wasn’t words…
I think half of my body is made up of things like excuses and hypocrisy.

I have no need for worthless emphasis, reasons, confirmation, or the past,
It’s just that my heart can’t flow honestly… can’t even be carried along.

I melt into a gray night,
Becoming softer in order to mix with the coldness…
… trying to pull myself up to the world by a fine thread.

It’s just like a dream.

Like the paleness you see within empty space.

If with betrayed expectations,
I can disappear, just watch me from where you are.

Em sento com si una gran extensió de temps en xuclés lentament,
Vençuda per un remolí de trencaclosques codificats amb targetes,
Mentre les premonicions filtrades dels meus records m’assalten.

Les coses que ara veig no em pertanyen només a mi…
Però si les possessions i el cor d’altri,
M’han estat merament atorgats, no podré suportar-ho!

Quan vaig intentar trobar-hi significat, allò amb què em vaig connectar era un concepte imprecís;
Una dolça il·lusió en què em sacsegen les paraules que no utilitzo… abans que s’esvaeixin.

Em fonc dins una nit grisa,
I em torno més tova per tal de mesclar-me amb la fredor…
… intento enfilar-me al món per un tènue fil.

Vaig intentar escopir el meu alè, però el que es va encallar no eren paraules…
Crec que la meitat del meu cos està fet de coses com ara excuses i hipocresia.

No em calen èmfasis, raons o confirmacions sense valor, ni el passat,
És només que el meu cor no pot fluir francament… ni tan sols pot deixar-se endur.

Em fonc dins una nit grisa,
I esdevinc més tova per tal de mesclar-me amb la fredor…
… intento enfilar-me al món per un tènue fil.

És igual que un somni.

Com la pal·lidesa que es veu en l’espai buit.

Si, amb expectatives traïdes,
Puc desaparèixer, mira’m des d’on et trobis.

Me siento como si una gran extensión de tiempo me tragara lentamente,
Vencida por un torbellino de rompecabezas codificados con tarjetas,
Mientras las premoniciones filtradas de mis recuerdos me asaltan.

Las cosas que veo ahora no me pertenecen solo a mí…
Pero si las posesiones y corazón de otro,
Me han meramente sido otorgados, ¡no podré soportarlo!

Cuando intenté encontrarle un significado, aquello con lo que me conecté era un concepto impreciso;
Una dulce ilusión donde me sacuden las palabras que no utilizo… antes de que se desvanezcan.

Me fundo en una noche gris,
Y me vuelvo más blanda para mezclarme con la frialdad…
… intento subirme al mundo por un fino hilo.

Intenté escupir mi aliento, pero lo que se encalló no fueron palabras…
Creo que la mitad de mi cuerpo está hecho de cosas como excusas e hipocresía.

No tengo necesidad de énfasis, razones o confirmaciones sin valor, ni del pasado,
Es solo que mi corazón no puede fluir francamente… ni siquiera puede dejar-se llevar.

Me fundo en una noche gris,
Y me vuelvo más blanda para mezclarme con la frialdad…
… intento subirme al mundo por un fino hilo.

Es igual que un sueño.

Como la palidez que se ve en el espacio vacío.

Si, con expectativas traicionadas,
Puedo desaparecer, obsérvame desde donde estés.