君と重ねたモノローグの歌詞 Mr.Children 映画「

ドラえもん のび太の新恐竜

」主題歌

Let us meet again, somewhere along this road
Thank you… I wonder if this feeling will reach you
Even if, within this endless flow of time
This instant, this mere instant
Is no more than a passing moment

Someone’s perfect
Is someone else’s imperfect
But the views they enjoy from their different places
Are each filled, so very filled
With countless wonders

The one who had me trapped
Was actually me all along
You were the one who made me realize my frustration, helped me find my hope
I don’t have wings
But I can fly freely now
In the open sky of my mind, I’ll fly as far as I can with you

Even if someday I too will age
And arms and legs cease to work
My heart will be gently embracing you
Forever and ever
As I stroke your hair

Looking in the mirror
I see all my worst qualities
I make comparisons with those who are more fortunate
And become better and better at giving up hope

But I was able to look onward
Because our overlapping monologues
Cut through those lonely nights, empowering my heart
I don’t have wings
But I can fly up high when I’m with you
The light shines across this open sky, so let us fly on, listening to the wind’s song

Let us meet again, somewhere along this road
Thank you… I wonder if this feeling will reach you
Even if, within this endless flow of time
This instant, this mere instant
Is no more than a passing moment
You are my eternity

Tornem-nos a trobar, en alguna part d’aquest camí
Gràcies… no sé si t’arribarà aquest sentiment
Per més que, dins aquest infinit pas del temps
Aquest instant, aquest mer instant
No sigui més que un moment passatger

La perfecció d’algú
És la imperfecció d’un altre
Però les vistes de què gaudeixen des de llocs diferents
S’omplen cadascuna, plenes a vessar
D’innombrables meravelles

El que m’havia aïllat
Era jo tot aquest temps
Vas ser tu qui em va fer adonar d’aquesta frustració, qui em va ajudar a trobar esperança
No tinc pas ales
Però ara puc volar lliure
A l’ample cel del cor, volaré amb tu tant lluny com pugui

Encara que algun dia també jo envelleixi
I em deixin de funcionar braços i cames
El meu cor t’abraçarà amb dolçor
Sempre, sempre
Mentre t’acarono els cabells

Mirant-me al mirall
Em veig tots els defectes
Em comparo amb els qui tenen més sort
I cada cop soc millor a abandonar l’esperança

Però vaig ser capaç de mirar endavant
Perquè els nostres superposats monòlegs
Travessaren les nits soliues, envigorint-me el cor
No tinc pas ales
Però puc volar ben amunt quan estic amb tu
La llum brilla a través de l’ample cel, no deixem de volar-hi, tot sentint la cançó del vent

Tornem-nos a trobar, en alguna part d’aquest camí
Gràcies… no sé si t’arribarà aquest sentiment
Per més que, dins l’infinit pas del temps
Aquest instant, aquest mer instant
No sigui més que un moment passatger
Tu ets la meva eternitat

Volvámonos a encontrar, en alguna parte de este camino
Gracias… me pregunto si te llegará este sentimiento
Pese a que, dentro de este infinito paso del tiempo
Este instante, este mero instante
No sea más que un momento pasajero

La perfección de alguien
Es la imperfección de otro
Pero las vistas de que gozan desde lugares diferentes
Cada una se llena, a rebosar
De incontables maravillas

El que me había aislado
Era yo todo este tiempo
Fuiste tú quien hizo darme cuenta de mi frustración, quien me ayudó a albergar esperanza
Yo no tengo alas
Pero ahora puedo volar libre
En el ancho cielo de mi corazón, volaré contigo tan lejos como pueda

Aunque algún día yo también envejezca
Y dejen de funcionarme brazos y piernas
Mi corazón te abrazará con dulzura
Siempre, siempre
Al acariciar tu pelo

Mirándome al espejo
Veo mis peores cualidades
Me comparo con los que tienen más suerte
Y me vuelvo cada vez mejor a abandonar la esperanza

Pero fui capaz de mirar adelante
Porque nuestros monólogos superpuestos
Atravesaron las noches solitarias, alentando mi corazón
Yo no tengo alas
Pero puedo volar bien alto cuando estoy contigo
La luz brilla a través del ancho cielo, sigamos volando, al son de la canción del viento

Volvámonos a encontrar, en alguna parte de este camino
Gracias… me pregunto si te llegará este sentimiento
Por más que, dentro del infinito paso del tiempo
Este instante, este mero instante
No sea más que un momento pasajero