Definitive Japanese Lyrics.
いつもどおりのある日の事 君は突然立ち上がり言った 「今夜星を見に行こう」
「たまには良いこと言うんだね」 なんてみんなして言って笑った 明かりもない道を バカみたいにはしゃいで歩いた 抱え込んだ孤独や不安に 押しつぶされないように
真っ暗な世界から見上げた 夜空は星が降るようで
いつからだろう 君の事を 追いかける私がいた どうかお願い 驚かないで聞いてよ 私のこの想いを
「あれがデネブ、アルタイル、ベガ」 君は指さす夏の大三角 覚えて空を見る やっと見つけた織姫様 だけどどこだろう彦星様 これじゃひとりぼっち
楽しげなひとつ隣の君 私は何も言えなくて
本当はずっと君の事を どこかでわかっていた 見つかったって 届きはしない だめだよ 泣かないで そう言い聞かせた
強がる私は臆病で 興味がないようなふりをしてた だけど 胸を刺す痛みは増してく ああそうか 好きになるって こういう事なんだね
どうしたい? 言ってごらん 心の声がする 君の隣がいい 真実は残酷だ
言わなかった 言えなかった 二度と戻れない
あの夏の日 きらめく星 今でも思い出せるよ 笑った顔も 怒った顔も 大好きでした おかしいよね わかってたのに 君の知らない 私だけの秘密 夜を越えて 遠い思い出の君が 指をさす 無邪気な声で
発売日: | 2009.08.12 |
---|---|
作詞: | ryo |
作曲: | ryo |
ステータス: | 公式フル |
Artist: | supercell |
---|---|
Tie-in: | Bakemonogatari ED |
itsumodoori no aru hi no koto kimi wa totsuzen tachiagari itta “konya hoshi wo mi ni ikou”
“tama ni wa ii koto iunda ne” nante minna shite itte waratta akari mo nai michi wo
baka mitai ni hashaide aruita kakaekonda kodoku ya fuan ni oshitsubusarenai you ni
makkura na sekai kara miageta
yozora wa hoshi ga furu you de itsu kara darou kimi no koto wo oikakeru watashi ga ita
douka onegai odorokanaide kiite yo watashi no kono omoi wo
“are ga denebu, arutairu, bega” kimi wa yubisasu natsu no daisankaku oboete sora wo miru
yatto mitsuketa orihime-sama dakedo doko darou hikoboshi-sama kore ja hitori bocchi
tanoshige na hitotsu tonari no kimi watashi wa nanimo ienakute
hontou wa zutto kimi no koto wo dokoka de wakatteita mitsukattatte todoki wa shinai dame da yo nakanai de sou iikikaseta
tsuyogaru watashi wa okubyou de kyoumi ga nai you na furi wo shiteta dakedo mune wo sasu itami wa mashiteku aa sou ka suki ni naru tte kou iu koto nan da ne
dou shitai? itte goran kokoro no koe ga suru kimi no tonari ga ii shinjitsu wa zankoku da
iwanakatta ienakatta nido to modorenai ano natsu no hi kirameku hoshi ima demo omoidaseru yo
waratta kao mo okota kao mo daisuki deshita okashii yo ne wakatteta no ni kimi no shiranai watashi dake no himitsu
yoru wo koete tooi omoide no kimi ga yubi wo sasu mujaki na koe de
Release: | 2009.08.12 |
---|---|
Did we help?: | Send us a tip! |
Status: | OfficialFull |
On a day like any other, You suddenly stood up and said, “Let’s look up at the stars tonight!”
“Every once in a while you say something good!” That’s what everyone said, laughing, As we proceeded down a lightless path. We were getting excited, like little kids, as we walked along, Trying not to be crushed By the loneliness and anxiety we were all facing.
We looked up from a pitch black world And it looked like the night sky was raining stars.
Since when did I become someone Who chases after you? I’m begging you, Listen without being surprised, To these feelings I have.
“There’s Deneb, Altair, and Vega!” I recall you pointing out the Summer Triangle As I look up to the sky. I’ve finally found Orihime-sama, But where’s Hikoboshi-sama…? At this rate she’ll be all alone.
You’re sitting happily beside me, But I can’t say a thing…
The truth is I’ve known all along, deep down, That even if I found you, I could never reach you. “You mustn’t! Don’t cry!” That’s what I’ve been telling myself.
I try to act strong, but I’m a coward; I’ve been pretending that I’m not interested, But… The pain in my chest worsens. “So this is what it’s like To fall for someone, huh?”
I can hear my heart saying, “What do you want to do? Go ahead and say it!” I want to be next to you, But reality is harsh.
I didn’t say it. I couldn’t say it. Now I can’t ever do it over.
The glistening stars On that summer night, Remain in my memories even now. Your face when you smiled, Your face when you got angry, I loved them both so. It’s strange, Though I should have expected it all along. You never knew This secret I now bear alone. Going beyond the night, I see you in my distant memories Pointing up to the sky With innocence in your voice.
En un dia com un altre qualsevol, De sobte et vas aixecar i exclamar: “Anem a veure els estels aquesta nit!”
“De tant en tant dius coses bones!” És el que tothom va dir, rient, Mentre davallàvem per un camí mancat de llum. Ens emocionàvem, com nens petits, mentre anàvem caminant, Provant de no ser esclafats Per la soledat i el desfici que tots afrontàvem.
Miràvem amunt des d’un món totalment negre I semblava com si el cel nocturn fes ploure estels.
Des de quan m’he tornat algú Que corre darrere teu? T’ho prego, Escolta sense sorprendre’t Aquests sentiments que tinc.
“Són Deneb, Altair i Vega!” Et recordo assenyalant el Triangle d’Estiu Mentre mirava cap al cel. Per fi he trobat l’Orihime-sama, Però on és en Hikoboshi-sama…? …a aquest pas es quedarà tota sola.
Seus feliçment al meu costat, Però no puc dir res de res…
La veritat és que Ho he sabut sempre, en el fons, Que, encara que et trobés, Mai no et podria atènyer. “No has de plorar! No ho facis!” És el que m’anava dient a mi mateixa.
Intento semblar forta, però soc una covarda; He fet veure que no m’interessava pas, Però… El dolor del meu pit empitjora. “O sigui que això és el que se sent, Quan t’enamores d’algú, eh?”
Sento el cor, que em diu: “Què hi vols fer? Endavant, digues-ho!” Vull ser al teu costat, Però la realitat és dura.
No ho vaig dir. No vaig poder dir-ho. Ara ja no ho podré tornar a fer.
Les estrelles guspirejants D’aquella nit d’estiu Romanen en els meus records encara ara. La teva cara quan somreies, La teva cara quan t’enfadaves, Totes dues me les estimava tant. És estrany, Tot i que m’ho hauria d’haver esperat des del principi. Tu mai vas conèixer Aquest secret que ara carrego sola. Aniré més enllà de la nit, I et veuré en els meus distants records Assenyalant amunt el cel Amb innocència en la veu.
En un día como cualquier otro, De repente te levantaste y dijiste: “¡Vayamos a ver las estrellas esta noche!”
“¡De vez en cuando dices cosas buenas!” Fue lo que todos dijeron, riendo, Mientras bajábamos por un camino carente de luz. Nos emocionábamos, como niños pequeños, mientras íbamos caminando, Intentando no ser aplastados Por la soledad y la ansiedad a que todos nos enfrentábamos.
Mirábamos arriba desde un mundo completamente negro Y parecía como si el cielo nocturno hiciera llover estrellas.
¿Desde cuándo me volví alguien Que corre detrás de ti? Te lo ruego, Escucha sin sorprenderte Estos sentimientos que tengo.
“¡Ahí están Deneb, Altair, y Vega!” Te recuerdo señalando el Triángulo de Verano, Mientras miraba hacia el cielo.
Al fin he encontrado a Orihime-sama, Pero, ¿dónde está Hikoboshi-sama…? A este paso se quedará solita.
Te sientas felizmente a mi lado, Pero no puedo decir nada…
La verdad es que Lo he sabido siempre, en el fondo, Que, aunque te encontrara, Nunca te podría alcanzar. “¡No debes llorar! ¡No lo hagas!” Es lo que me he iba diciendo a mí misma.
Intento parecer fuerte, pero soy una cobarde; He fingido que no me interesaba, Pero… …el dolor de mi pecho empeora. “Así que esto es lo que se siente, Cuando te enamoras de alguien, ¿eh?”
Oigo a mi corazón diciéndome: “¿Qué quieres hacer? ¡Adelante, dilo!” Quiero estar a tu lado, Pero la realidad es dura.
No lo dije. No pude decirlo. Ahora ya no podré volver a hacerlo.
Las centelleantes estrellas De esa noche de verano, Permanecen en mis recuerdos aún hoy. Tu cara cuando sonreías, Tu cara cuando te enfadabas, Las amaba tanto a ambas. Es extraño, Aunque debería haberlo esperado desde el principio. Tú nunca conociste, Este secreto con el que ahora cargo sola. Iré más allá de la noche, Y te veré en mis distantes recuerdos Señalando arriba al cielo Con inocencia en la voz.
In un giorno come qualsiasi altro, Ti eri alzata improvvisamente e dissi, “Andiamo a guardare le stelle questa notte!”
“Ogni tanto dici qualcosa di buono!” Fu cosa dissero tutti, ridendo, Mentre camminavamo lungo la strada senza luci.
Eravamo entusiasti, come bambini, mentre continuavamo a camminare, Al fine di non essere schiacciati, Dalla solitudine e dall’ansia che stavamo tutti affrontando.
Guardavamo in alto da un mondo immerso nel buio pesto…
…e sembrava come se il cielo notturno stesse per far piovere stelle. Da quand’è che sono diventato qualcuno, Che ti insegue.
Ti sto pregando, Ascolta senza sorprenderti, Di questi sentimenti che provo.
“Quelle sono Deneb, Altair, e Vega!” Ti ricordo indicando la Costellazione del Triangolo Estivo, Guardando il cielo.
Ho finalmente trovato Orihime-sama*, Ma dov’è Hikoboshi-sama*…? …di questo passo lei sarà tutta sola.
Siedi felice affianco a me, Ma non posso dire nulla…
Davvero, l’ho saputo per tutto il tempo, In fondo, che, Anche se ti trovassi, non riuscirei mai a raggiungerti. “Non devi! Non piangere!” È ciò che ho continuato a ripetermi.
Faccio finta di essere forte, ma sono un codardo; Ho finto per essere disinteressato. Ma… …Il dolore che perfora il mio petto peggiora. “Quindi è così che ci si sente, Ad innamorarsi di qualcuno, eh?”
Cosa vuoi fare? Dimmelo! Posso sentire il mio cuore che prova a parlare. “Voglio essere al tuo fianco”… …ma la verità è severa.
Non l’ho detto… Non potevo. Adesso non potrò rifarlo. Le lucenti stelle di quella notte d’estate, Rimangono nei miei ricordi tutt’ora.
Il tuo viso sorridente… la tua faccia arrabbiata… …Le amavo entrambe; Mi sorprende, nonostante lo sapessi fin dall’inizio. Non l’avevi mai scoperto, Questo segreto che ora porto da solo,
Andrò oltre la notte, E la te stessa dal profondo dei miei ricordi mi mette in evidenza, Con innocenza nella tua voce.
Em um dia como qualquer outro, Você levantou de repente e disse, “Vamos sair e ver as estrelas esta noite!”
“De vez em quando você dizia algo bom!” Era o que todos diziam, rindo, Enquanto seguíamos pelo caminho sem luz.
Nós estávamos ficando empolgados, como criancinhas, enquanto andávamos juntos. Para que não fôssemos esmagados, Pela solidão e ansiedade que estávamos enfrentando.
Nós olhamos para cima de um mundo negro…
… e parecia que o céu noturno faria chover estrelas. Desde quando virei alguém, Que corre atrás de você.
Estou te implorando, Ouça sem ficar surpreso, A estes sentimentos que tenho.
“Lá está Deneb, Altair, e Vega!” Eu te relembro apontando para o Triângulo de Verão, E olho para o céu.
Finalmente achei a Orihime-sama, Mas onde é que está o Hikoboshi-sama…? … desse jeito ela vai acabar ficando sozinha.
Você está sentando alegre ao meu lado, Mas não posso dizer nada…
Na verdade, eu sempre soube, No fundo, que, Mesmo que se eu te encontrar, nunca vou te alcançar. “Você não pode! Não chore!” Foi o que fiquei dizendo para mim mesmo.
Tenho parecer forte, mas sou uma covarde; Estive fingindo que não estou interessada. Mas… …a dor que parece rasgar meu peito piora. “Então é assim que é, Se apaixonar por alguém, huh?”
O que você quer fazer? Vamos, diga para mim! Posso ouvir meu coração tentando falar. “Eu quero ficar junto com você”… … mas a verdade é difícil.
Eu não disse isso… Não pude dizer isso. Agora não posso mais refazer isso. As estrelas reluzentes naquela noite de verão, Continuam em minhas memórias mesmo agora.
Seu rosto sorrindo… Seu rosto zangado… … Eu gostava dos dois; É tão estranho, mesmo que eu sempre soubesse. Você nunca soube, Este segredo que agora carrego sozinha,
Eu vou para além da noite, E você em minhas memórias distantes me indicará, Com inocência em sua voz.
V deň rovnaký ako iné, si zrazu vstala a povedala: “Poďme sa dnes pozrieť na hviezdy!”
“Raz za čas máš aj dobrý nápad!” To bolo to, čo všetci povedali, smejúc sa, popri schádzaní neosvetlenej cesty. Vzrušení ako malé deti sme kráčali ďalej, snažiac sa nebyť utláčaní samotou a úzkosťou, ktorej sme čelili.
Pozerajúc sa z čisto čierneho sveta sa nám zdalo, že z toho tmavého neba padajú hviezdy.
Odkedy som sa stal niekým, kto ťa nasleduje? Prosím ťa, započúvaj sa, bez toho, aby si ostala prekvapená, k pocitom, ktoré mám.
“Sú tu Deneb, Altair a Vega!” Spomínam si, ako si ukazovala na Trojuholník leta pri vzhliadaní k nebu. Konečne som našiel Orihimu, ale, kde je Hikoboshi? Týmto tempom sa bude cítiť osamelá.
Tak šťastne vedľa mňa sedíš ani nič povedať nedokážem.
Pravdou je, že som vedel, hlboko vo mne, že ak ťa aj nájdem, nikdy sa k tebe nedostanem. “Nemôžeš! Nemôžeš plakať!” To je to, čo som si hovoril.
Snažiac sa byť silný, ale bol som zbabelec; Predstieral som, že nemám záujem, ale… Tá bolesť v mojej hrudi sa zhoršuje. “Takže, taký je to pocit, zamilovať sa do niekoho?”
Počujem, ako mi moje srdce hovorí: “Tak čo, čo chceš robiť? Choď a povedz jej to!” Chcem byť vedľa teba, ale realita je krutá.
Nepovedal som jej to, nemohol som. A teraz už nemôžem, je koniec.
Lesknúce sa hviezdy v tú letnú noc mi ešte stále tkvejú ako spomienky. Tvoja tvár, keď si sa usmiala, tvoja tvár, keď si sa hnevala, miloval som ich obe. Je to zvláštne. Aj keď som to celý čas vedel. Ty si o ňom nevedela, o tajomstve, ktoré som v sebe dusil. A keď sa pozriem na to, čo bolo po tej noci, vidím ťa v mojich spomienkach, ktoré ukazujú na nebesá, s hlasom tak nevinným ako je tvoj.
Her günkü gibi bir günde, Birden ayağa kalktın ve dedin ki, “Hadi bu gece yıldızlara bakalım!”
“Arada bir de iyi bir şey söylüyorsun!” Gülerek, herkes bunu dedi, Işıksız yolda ilerledikçe.
Küçük çocuklar gibi, heyecanlanıyorduk, beraber giderken, Ki altında ezilmeyelim, Hepimizin yüzleştiği yalnızlık ve endişenin.
Simsiyah dünyadan yukarı baktık…
…ve gecenin gökyüzü sanki yıldız yağacakmış gibiydi. Ben ne zaman, Seni kovalayan biri oldum.
Sana yalvarıyorum, Şaşırmadan dinle, Bu sahip olduğum duyguları.
“İşte Deneb, Altair ve Vega!” Yaz Üçgenine işaret etmeni, Ve gökyüzüne baktığını anımsıyorum.
Sonunda Orihime-sama’yı buldum, Ama Hikoboshi-sama nerede…? …bu gidişle tek başına kalacak.
Yanımda mutlu bir şekilde oturuyorsun, Ama ben tek bir kelime edemiyorum…
Cidden, en başından beri biliyordum, Derinlerde, bir yerde, Seni bulsam bile, sana erişemeyeceğimi. “Yapmamalısın! Ağlama!” Diyip duruyordum kendime.
Kuvvetliymişim gibi davranıyorum, ama bir korkağım; İlgilenmiyormuşum gibi gözükmeye çalışıyordum. Ama… …göğsümü sıkıştıran acı kötüleşiyor. “Birine aşık olmak, Demek böyle bir şey, ha?”
Ne yapmak istiyorsun? Durma ve söyle bana! Kalbimin konuşmaya çalıştığını duyuyorum. “Senin yanında olmak istiyorum”… …ama gerçek çok acı.
Söylemedim… söyleyemedim. Şimdi asla tekrar baştan başlayamam. O yaz gecesi parıldayan yıldızlar, Şimdi bile hatıralarımda bulunuyor.
Gülümseyen yüzün… sinirli yüzün… …ikisini de sevdim; Beni şaşırtıyor, en başından beri biliyor olmama rağmen. Sen hiç bilmedin, Şimdi tek başıma katlandığım bu sırrı,
Geceden de öteye gideceğim, Ve anılarımdaki sen uzaktan beni işaret edeceksin, Sesinde masumiyet ile.
リンク:
タグ:
曲名:君の知らない物語
歌手:supercell