グランドエスケープ (Movie edit) feat.三浦透子の歌詞 RADWIMPS 映画「

天気の子

」主題歌

Our wings could soar through the sky, but we chose to exchange them for hands we could link together
But is it such a crime to still be fascinated by the sky and let our dreams combine?

Summer sees the departing of fall and remembers the look on its face
Is it full of longing, or full of love? Either way, it’s clear it could never be fulfilled

Today’s the once-in-a-millennium day that gravity falls asleep
So let’s stand where the sun can’t see, and leave this planet

When he wakes up, let’s go to some place we can never return again
Let’s kick off the earth with a “ready, go”, and head to some planet other than this one

Let’s go…

Just a little further till we’re beyond destiny, just a little further till we’re beyond civilization
Just a little further till we’re beyond destiny, just a little further…

We filled our sails with all of our dreams, passing through the night for the day to come
With our hopes enough to fill our tanks, we threw our arms around each other’s shoulders as if to say “it’ll all work out somehow”

There’s no way we aren’t scared, but we still won’t stop
Even if we have to take some tough detours, we can’t avoid it
Our love says—its voice says

It says “go!”

Les nostres ales podien solcar el cel, però decidírem bescanviar-les per mans que poguéssim enllaçar
Però quin crim hi ha que encara ens fascini el cel i deixem combinar els nostres somnis?

L’estiu veu la partença de la tardor i recorda el semblant de la seva cara
És ple d’enyor, o ple d’amor? En qualsevol cas, és clar que mai no podria sadollar-se

Avui és el dia d’un cop per mil·lenni en què la gravetat s’adorm
O sigui que posem-nos drets on el sol no hi vegi i abandonem aquest planeta

Quan ell es llevi, anem a algun lloc on ja no puguem retornar mai més
Piquem de peus a terra amb un “llestos, ja” i adrecem-nos a algun planeta altre que aquest

Anem-hi…

Sols una mica més fins que siguem més enllà del destí, sols una mica més fins que siguem més enllà de la civilització
Sols una mica més fins que siguem més enllà del destí, sols una mica més…

Emplenàrem les veles de tots els nostres somnis, travessant la nit per al dia venidor
Amb prou esperances per omplir els tancs, ens posàrem els braços damunt les espatlles els uns dels altres com per dir “d’alguna manera, tot sortirà bé”

És impossible que no tinguem por, però, així i tot, no pararem
Encara que hàgim de fer dures marrades, no ho podem evitar
El nostre amor diu—sa veu diu

Diu: “ves!”

Unsere Flügel könnten durch den Himmel gleiten, doch wir tauschten sie gegen Hände ein, an denen wir uns halten können
Aber ist es ein Verbrechen noch immer vom Himmel fasziniert zu sein und unsere Träume eins werden zu lassen?

Sommer sieht wie der Herbst dahinzieht und erinnert sich an den Blick auf seinem Gesicht
Ist er voller Sehnsucht, oder voller Liebe? Egal was es ist, es könnte sowieso niemals erfüllt werden

Heute ist der Tag an dem die Schwerkraft einschläft, und er kommt nur alle tausend Jahre
Also lass dahin gehen wo uns die Sonne nicht sieht und diesen Planeten verlassen

Wenn er aufwacht, lass uns zu einem Ort gehen, den wir nie wieder zurückgeben können
Lass uns mit einem “Auf die Plätze, fertig, los” von der Erde abstoßen und zu einem anderen Planeten aufmachen

Lass uns gehen…

Nur noch ein bisschen weiter bis wir jenseits des Schicksals sind, nur noch ein bisschen weiter bis wir jenseits der Zivilisation sind
Nur noch ein bisschen weiter bis wir jenseits des Schicksals sind, nur noch ein bisschen weiter…

Wir haben unsere Segel mit all unseren Träumen gefüllt, bewegen uns durch die Nacht damit der Tag kommt
Mit genug Hoffnungen um unseren Tank zu füllen, legten wir einander die Arme um die Schultern als würden wir sagen “es wird schon irgendwie gutgehen”

Es ist unmöglich dass wir uns nicht fürchten, aber wir halten trotzdem nicht an
Selbst wenn wir ein paar schwierige Umwege gehen müssen, können wir es nicht vermeiden
Unsere Liebe sagt – ihre Stimme sagt

Sie sagt “geht!”

Nuestras alas podrían volar por el cielo, pero decidimos intercambiarlas por manos que pudiéramos unir.
Pero, ¿es un crimen seguir fascinado por el cielo y dejar que nuestros sueños se combinen?

El verano ve la partida del otoño y recuerda la mirada en su cara.
¿Está lleno de anhelo o lleno de amor? De cualquier manera, está claro que nunca podría cumplirse

Hoy es el día de una vez cada mil años en que la gravedad se duerme
Así que coloquémonos donde el sol no puede ver, y dejemos este planeta

Cuando se despierte, vamos a algún lugar al que nunca podamos regresar
Vamos a patear la tierra con un “listo, vamos”, y dirijámonos hacia algún otro planeta que no sea este

Vamos…

Solo un poco más lejos hasta que estemos más allá del destino, solo un poco más lejos hasta que estemos más allá de la civilización
Solo un poco más lejos hasta que estemos más allá del destino, solo un poco más lejos…

Llenamos nuestras velas con todos nuestros sueños, pasando la noche para el día que estaba por venir.
Con nuestras esperanzas, lo suficientes para llenar nuestros tanques, lanzamos nuestros brazos alrededor de los hombros del otro como si dijéramos “de alguna manera, todo saldrá bien”

No hay forma de que no estemos asustados, pero aun así no nos detendremos
Incluso si tenemos que tomar algunos desvíos difíciles, no podemos evitarlo
Nuestro amor lo dice−su voz lo dice.

Dice “¡vamos!”

Le nostre ali potevano librarsi in cielo, ma avevamo deciso di scambiarle con delle mani che avremmo potuto intrecciare
Ma è davvero considerato così un crimine essere affascinati dal cielo e lasciare che i nostri sogni si combinino?

L’estate osserva la dipartita dell’autunno e ricorda l’espressione del suo volto
È piena di brama o d’amore? In qualsiasi caso, è chiaro che non potrà mai essere soddisfatta

Oggi è l’occasione che capita una su un milione in cui la gravità si addormenta
Quindi ergiamoci dove il sole non può vedere e lasciamo questo pianeta

Quando si sveglierà, andiamo da qualche parte in cui non potremo mai tornare
Lasciamo la terra con un “pronti, via”, e dirigiamoci verso un pianeta che non sia questo

Andiamo…

Solo un po’ più lontano fino a che non saremo oltre il destino, solo un po’ più lontano fino a che non saremo oltre la civilizzazione
Solo un po’ più lontano fino a che non saremo oltre il destino, solo un po’ più lontano…

Abbiamo riempito le nostre navi con tutti i nostri sogni, passando attraverso la notte per il giungere del giorno
Con le nostre speranze sufficienti a riempire i nostri serbatoi, abbiamo buttato le braccia sulle spalle l’un dell’altro come per dire “in qualche modo tutto andrà bene”

È impossibile non essere spaventati, ma non ci fermeremo
Anche se dovessimo prendere qualche deviazione difficile, non possiamo evitarlo
Il nostro amore dice—la sua voce dice

Dice “andiamo!”

Onze vleugels zouden door de lucht kunnen stijgen, maar we kozen ervoor om ze in te ruilen voor handen die we ineen zouden kunnen slaan
Maar is het zo’n misdaad om nog steeds gefascineerd te zijn door de lucht en dat onze dromen één te laten worden?

Zomer ziet het vertrekken van de herfst en herinnert zich de blik op haar gezicht
Zit het vol van verlangen, of vol van liefde? Hoe dan ook, het is duidelijk dat het nooit vervuld zou kunnen worden

Vandaag is het de enige dag in een millennium waarop de zwaartekracht in slaap valt
Laten we daarom staan waar de zon niet kan kijken, en deze planeet verlaten

Laten we naar een plek gaan die we nooit terug kunnen geven, wanneer hij wakker wordt
Laten we de aarde aftrappen met een “klaar, gaan!”, en naar een planeet gaan die anders is dan deze

Laten we gaan…

Nog een klein stukje verder tot we voorbij het lot zijn, nog een klein stukje verder tot we voorbij de beschaving zijn
Nog een klein stukje verder tot we voorbij het lot zijn, nog een klein stukje verder…

We vulden onze zeilen met al onze dromen, passerend door de nacht voor de dag die komt
Met onze hoop, die genoeg is om onze tanks te vullen, gooiden we onze armen om elkaars schouders alsof we zeggen dat “het komt wel goed, op de een of andere manier”

Het kan niet, dat we niet bang zijn, maar we zullen nog steeds niet stoppen
Ook al moeten we zware omwegen nemen, kunnen we het niet ontwijken
Onze liefde zegt— haar stem zegt

Ze zegt “ga!”

Nossas asas eram capazes de voar pelo céu, mas escolhemos trocá-las por mãos para que nós pudéssemos nos conectar
Mas, é um crime ainda sermos fascinados pelo céu e deixarmos nossos sonhos se combinarem?

O verão vê a partida do outono e se lembra da expressão em seu rosto
Seria cheia de saudade, ou cheia de amor? Qualquer que seja, está claro que nunca poderá ser realizada

Hoje é o dia “um em um milênio” em que a gravidade adormece
Então vamos ficar onde o Sol não consegue ver, e sair deste planeta

Quando ele acordar, vamos para um lugar para onde nunca poderemos voltar
Vamos nos lançar da Terra com um “preparar, apontar, vai”, e nos dirigir para algum planeta que não seja esse

Vamos…

Só mais um pouco até estarmos além do destino, só mais um pouco até estarmos além da civilização
Só mais um pouco até estarmos além do destino, só mais um pouco…

Nós preenchemos nossas velas com todos os nossos sonhos, passando pela noite para que o dia chegue
Com nossas esperanças sendo o suficiente para encher nossos tanques, nós colocamos nossos braços sobre os ombros um do outro, como dizendo “tudo vai dar certo de alguma maneira”

Não tem como nós não estarmos assustados, mas não vamos parar
Mesmo se tivermos que fazer desvios difíceis, não podemos evitar
Nosso amor diz—sua voz diz

Ele diz “vai!”

Dnes je deň, ktorý sa stane raz za milénium, kedy gravitácia zaspí.
Takže, postavme sa tam, kde slnko nevidí a opusťme túto planétu.
Keď sa vzbudil, bolo tu miesto, na ktoré chcel, aby sme ho vrátili.
Rozbehnime túto Zem s “pripravení, poďme” a zájdime aj na inú planétu než je táto naša.

Už len kúsok, kým sa dostaneme k osudu,
už len kúsok…

Naplnili sme si plachty našich lodí s našimi snami,
prechádzajúc nocou, čakajúc na deň.
Naše túžby stačia na to, aby vyplnili sudy,
hovoriac: “Že to nakoniec snáď nejak vyjde,” sa chytíme jeden druhého ramien.

Nie je možné, aby sme sa nebáli, ale nezastavíme sa.
Aj keď sa tam dostaneme pred kýmkoľvek iným, nič už s tým nespravíme.
Naša láska hovorí—naše hlasy hovoria
Hovoria: “Choď”.