Em creia que la meva gàbia era segura i absoluta.
Però la llum no atenyerà mai el teu tron si abandones la imaginació!
Maleeixo l’esperança, tot dispensant insatisfacció—
És l’hora d’una revolució!
Me’n vaig a un lloc que ningú altre pot atènyer, obrint-me pas,
I superant el carnatge. Fins que algun dia…
Encara que tingui la gola eixarreïda per una aclaparadora força de control,
Mai no em podran arrabassar els somnis!
Abrandant-me tota, sentint-ho amb cada nervi del meu cos—
Si ni tan sols sé a qui s’adrecen els meus sons,
Mai no enclouran cap significat!
Llum, doneu-me més llum!
Faig camí fins al cim!
Tinc una obsessió per la victòria,
M’enorgulleixo de mi mateixa i de tu.
Hem de ser el canvi que volem veure…
Sé que no ocorre res
Sense passar a l’acció.
I doncs, de què tinc tanta por, tot fingint que ni em puc moure?
El cor se’m projecta, els dits em van de bòlit.
Aquesta juganeria és el picant de la vida!
Els sentiments que brindo ho són tot!
“No cal que esborrem els nostres errors, ni tan sols les nostres llàgrimes.”
En dir-ho, tragino ales de confiança a l’esquena.
No puc recórrer com cal un camí que no vaig escollir jo mateixa,
Continuaré dedicant-me al meu propi estil de vida!
Aquells que temeren de fugir
Foren anomenats “herois”.
Puc esdevenir-ho? Puc acomplir-ho?
Acceptaré el repte de bell nou!
Fins i tot l’1% em val, mentre superi qui era ahir.
Segur que podré tornar a somriure!
Abrandant-me tota, sentint-ho amb cada nervi del meu cos—
Si ni tan sols sé a qui s’adrecen els meus sons,
Mai no enclouran cap significat!
Compondré una nova història!
Ho arriscaré tot! Ah…
Llum, doneu-me més llum!
Faig camí fins al cim!
Tinc una obsessió per la victòria,
M’enorgulleixo de mi mateixa i de tu.
Hem de ser el canvi que volem veure…