Fins a quin punt puc continuar així?
Vaig fer veure que no me n’havia adonat.
Si això és quelcom que estic destinada a trencar,
Llavors en deu ser només una altra conseqüència.
Podré ser jo mateixa
En un món on només tu hi faltessis?
Ara diré una mentida–
Aquesta és la meva única mentida per a tu.
“No cal que m’esperis.”
Mal que sàpiga que no és pas amable, ni el que em diu el cor…
Afrontar aquesta tristor
No ajudarà ningú.
Si hagués pogut odiar-te del tot,
Potser això m’hauria salvat.
Una cançó sense ni un bri de veritat em colpeix el cor,
I només que vesso aquestes llàgrimes.
Ara ho deixaré tot enrere,
Tal com tu esperaves que fes.
“No cal que m’esperis.”
Perquè sé que no hi ha marxa enrere,
I tu no ets enlloc.
Contra el meu costum, vaig dir:
“T’anirà bé encara que jo no hi sigui,”
Però estaries satisfet
Si continuo somrient com si no passés res?
En passar la vida cobrint-me per amagar quelcom,
No vaig poder veure més enllà de la meva feblesa, que havia protegit.
No m’atorgaran l’oportunitat ni de tocar-la.
Aquesta és la meva única mentida per a tu.
“M’anirà bé pel meu compte.”
Aquestes paraules de comiat que no em diu el cor…