A path is faintly illuminated by the moon. I wonder where we’ll go from here.
The moon faintly wavers on a nearby lake. C’mon and show us our unknown futures!

We’re afraid of attaining more irreplaceable things.
We’ve lived shutting ourselves off, but it seems we’ll end up meeting anyway.
So if fate tries to pull us apart,
I want to protect you, even if it destroys this world!

Even knowing this dream is fleeting,
I still want to live my life with someone else.
Even if I learn the pain of loss,
I’ll always be longing for someone else.

Farewell… farewell…

A path is faintly illuminated by the moon. I wonder where we’ll go from here.
Tonight there’s a full moon, not a sound can be heard. Something’s about to fade away in this evaporating city.

A park filled with memories, rusted overpasses, and your singing voice… they’ve all crossed beyond oblivion.
If we never love anything, there’s nothing to lose—we understand that, in our minds,
But we end up lonely anyway…

Even knowing this dream is fleeting,
I still want to live my life with you.
Even if I learn the pain of loss,
I want to keep loving you.

Until the final moment…

All physical things will begin to fade;
This city’s just going a little early..
We’ll see each other again somewhere!

“Isn’t the moon beautiful tonight?”

Your nourishing tears
Watered this forget-me-not.
The night of the full moon
Whisks everything away.

Farewell… farewell…
We’ll overcome this farewell! Ah……

La lluna il·lumina tènuement un camí. Em pregunto cap on anirem des d’aquí.
La lluna oscil·la tènuement en un llac proper. Au va, mostra’ns els nostres futurs desconeguts!

Ens fa por obtenir més coses irreemplaçables.
Hem viscut aïllant-nos, però sembla que ens acabarem trobant igualment.
Si el destí intenta separar-nos,
Vull protegir-te, mal que aquest món es destrueixi!

Encara que sàpiga que aquest somni és efímer,
Vull viure la meva vida amb algú altre.
Encara que conegui el dolor d’una pèrdua,
Sempre anhelaré algú altre.

Adeu… adeu…

La lluna il·lumina tènuement un camí. Em pregunto cap on anirem des d’aquí.
Aquesta nit hi ha lluna plena, no se sent ni un sol so. Alguna cosa és a punt d’esvanir-se en aquesta ciutat que s’evapora.

Un parc reblert de records, de passos elevats rovellats i de la teva veu cantaire… tot plegat ha anat més enllà de l’oblit.
Si mai no estimem res, no tindrem res a perdre—ho entenem en les nostres ments,
Però acabem entotsolats igualment…

Encara que sàpiga que aquest somni és efímer,
Vull viure la vida amb tu.
Encara que conegui el dolor d’una pèrdua,
Vull continuar estimant-te.

Fins al darrer moment…

Totes les coses materials començaran a esvanir-se;
La ciutat va una mica d’hora.
Et tornaré a veure en algun lloc!

“La lluna és preciosa aquesta nit, oi?”

Les teves llàgrimes nodridores
Regaren aquest miosotis.
La nit de lluna plena
S’ho emporta tot.

Adeu… adeu…
Superarem aquest comiat! Ah…

Een pad is zwak verlicht door de maan. Ik vraag me af waar we naartoe zullen gaan.
De maan schommelt zwak op een nabijgelegen meer. Kom op en laat ons onze onbekende toekomsten zien!

We zijn bang om meer onvervangbare dingen te verkrijgen.
We hebben geleefd waarbij we onszelf uitsloten, maar het lijkt erop dat we elkaar toch ontmoeten.
Dus, als het lot ons uit elkaar trekt,
Wil ik je beschermen, ook al vernietigt het deze wereld!

Ook al weet ik dat deze wereld voorbij gaat,
dan nog wil ik mijn leven leiden met iemand anders.
Ook al leer ik de pijn van verlies kennen,
Ik zal altijd verlangen naar iemand anders.

Vaarwel… vaarwel…

Een pad is zwak verlicht door de maan. Ik vraag me af waar we naartoe zullen gaan.
Vannacht is er een volle maan, niet één geluid kan gehoord worden. Iets staat op het punt om te vervagen in deze verdampende stad.

Een park gevuld met onze herinneringen, roestende viaducten, en je zingende stem… ze gingen allemaal verder dan de vergetelheid.
Als we nooit iets liefhebben, dan is er niets om te verliezen—dat begrijpen we, in onze gedachten,
Maar we eindigen toch alleen hoe dan ook…

Ook al weet ik dat deze wereld voorbij gaat,
dan nog wil ik mijn leven leiden met jou.
Ook al leer ik de pijn van verlies kennen,
Ik wil je blijven liefhebben.

Tot het laatste moment…

Alle fysieke dingen zullen beginnen te vervagen;
Deze stad gaat gewoon iets eerder..
We zullen elkaar ergens weer zien!

“Is de maan niet prachtig vannacht?”

Je voedende tranen
Gaven dit vergeet-me-nietje water.
De nacht van de volle maan
Zwaait alles weg.

Vaarwel… Vaarwel…
We zullen deze vaarwel overwinnen! Ah……

Sebuah jalan disinari oleh redupnya bulan, kemanakah kita akan pergi dari sini.
Bulan melambai bimbang di danau terdekat. Ayo tunjukkan masa depan kita yang belum diketahui!

Kita takut mendapatkan hal-hal yang tak tergantikan.
Kita hidup menutup diri, tapi sepertinya kita tetap bertemu.
Jadi jika takdir mencoba untuk memisahkan kita,
Aku mau melindungimu, bahkan jika ku harus menghancurkan dunia.

Walau kutahu mimpi ini hanya sebentar,
Aku mau menjalani hidupku dengan orang lain.
Bahkan jika aku belajar sakitnya kehilangan,
Aku selalu merindukan akan orang lain.

Selamat tinggal… Selamat tinggal…

Sebuah jalan disinari oleh redupnya bulan, kemanakah kita akan pergi dari sini.
Malam bulan purnama ini, tidak ada satu suarapun terdengar… Sesuatu hampir menghilang di kota yang menguap ini.

Taman dipenuhi dengan kenangan, jembatan penyebrangan berkarat, suara nyanyianmu pun terlupakan di kejauhan,
Jika kita tidak pernah menyukai apapun, tak akan ada kehilangan — kita mengerti itu, dalam pikiran kita,
Tapi kita tetap berakhir dengan kesendirian.

Walau kutahu mimpi ini hanya sebentar,
Aku mau menjalani hidupku denganmu.
Bahkan jika aku belajar sakitnya kehilangan,
Aku mau tetap mencintaimu.

Sampai pada momen terakhir…

Semua hal fisik akan mulai menghilang;
Kota ini akan pergi lebih cepat.
Aku akan melihatmu lagi entah dimana!

“Bukankah bulan malam ini sangat indah?”

Ketegaran air matamu
Menyirami “jangan lupakan aku” ini.
Malam purnama ini
Membawa pergi semuanya.

Selamat tinggal… Selamat tinggal…
Kita akan melewati perpisahan ini! Ah….

Un percorso è leggermente illuminato dalla luna. Mi chiedo dove andremo da qui.
La luna oscilla leggermente sula superficie di un lago vicino. Andiamo, mostraci i nostri futuri sconosciuti!

Temiamo di ottenere ancora più cose insostituibili.
Abbiamo vissuto isolandoci, ma sembra che finiremo per incontrarci di nuovo.
Quindi se il destino prova a dividerci,
Voglio proteggerti, anche se dovesse distruggere il mondo!

Anche sapendo che questo sogno è effimero,
Voglio comunque vivere la mia vita con qualcun’altro.
Anche se dovessi imparare il dolore della perdita,
Desidererò sempre qualcun’altro.

Addio… addio…

Un percorso è leggermente illuminato dalla luna. Mi chiedo dove andremo da qui.
Questa notte c’è la luna piena, non si sente neanche un suono. Qualcosa sta per svanire in questa città in evaporazione.

Un parco pieno di ricordi, cavalcavia arrugginiti, e la tua voce che canta… sono tutte finite nell’oblio.
Se non amassimo mai niente, non ci sarebbe nulla da perdere—lo capiamo, nelle nostre menti,
Ma finiamo per essere soli in qualsiasi caso…

Anche sapendo che questo sogno è effimero,
Voglio comunque vivere la mia vita con te.
Anche se dovessi imparare il dolore della perdita,
Voglio continuare ad amarti.

Fino all’ultimo momento…

Tutte le cose fisiche inizieranno a svanire;
Questa città se ne sta solo andando un po’ prima..
Ci vedremo di nuovo da qualche parte!

“Non è bellissima la luna questa notte?”

Le tue lacrime corroboranti
Hanno bagnato questo non-ti-scordar-di-me.
La notte della luna piena
Porta rapidamente tutto via.

Addio… addio…
Supereremo questo addio! Ah……

Um caminho é fracamente iluminado pela lua. Pra onde será que iremos daqui?
A lua tremula fracamente em um lago próximo. Vamos, nos mostre futuros desconhecidos!

Temos medo de obter mais coisas insubstituíveis.
Vivemos nos isolando, mas parece que vamos acabar nos encontrando mesmo assim.
Então se o destino tentar nos separar,
Eu quero te proteger, ainda que isso destrua o mundo!

Mesmo sabendo que este sonho é fugaz,
Ainda quero viver minha vida com outra pessoa.
Mesmo se eu aprender a dor da perda,
Sempre estarei desejando por outra pessoa.

Adeus… Adeus…

Um caminho é fracamente iluminado pela lua. Pra onde será que iremos daqui?
Esta noite a lua está cheia, nenhum som pode ser ouvido. Algo está prestes a desaparecer nesta cidade a evaporar.

Um parque cheio de memórias, viadutos enferrujados, e sua voz a cantar… todos eles já foram esquecidos.
Se nunca amarmos nada, não há nada a se perder—nós entendemos isto, em nossas mentes,
Mas ainda assim, acabamos solitários…

Mesmo sabendo que este sonho é fugaz,
Ainda quero viver minha vida com você.
Mesmo se eu aprender a dor da perda,
Eu quero continuar a te amar.

Até o momento final…

Todas as coisas físicas começam a desaparecer;
Esta cidade irá só um pouco mais cedo…
Vamos nos ver de novo em algum lugar!

“A lua não está linda esta noite?”

Suas nutritivas lágrimas
Regaram esta não-me-esqueças.
A noite de lua cheia
Leva tudo de uma vez.

Adeus… Adeus…
Nós vamos superar este adeus! Ah……

La luna ilumina tenuemente un camino. Me pregunto adónde iremos desde aquí.
La luna oscila tenuemente en un lago cercano. Vamos, ¡muéstranos nuestros futuros desconocidos!

Nos da miedo adquirir más cosas irremplazables.
Hemos vivido aislándonos, pero parece que nos acabaremos encontrando de todos modos.
Si el destino intenta separarnos,
Quiero protegerte, ¡aunque este mundo se destruya!

Aunque sé que este sueño es fugaz,
Quiero vivir mi vida con otro.
Aunque conozca el dolor de una pérdida,
Siempre anhelaré a otro.

Adiós… adiós…

La luna ilumina tenuemente un camino. Me pregunto adónde iremos desde aquí.
Esta noche hay luna llena, no se oye ni un solo sonido. Algo está a punto de desvanecerse en esta ciudad que se evapora.

Un parque repleto de recuerdos, de pasos elevados oxidados y de tu voz cantora… todos ellos han ido más allá del olvido.
Si nunca amamos nada, no habrá nada que perder—lo entendemos en nuestras mentes,
Pero acabamos solos de todos modos…

Aunque sepa que este sueño es fugaz,
Quiero vivir mi vida contigo.
Aunque conozca el dolor de una pérdida,
Quiero continuar amándote.

Hasta el último momento…

Todo lo material empezará a desvanecerse;
La ciudad va un poco pronto.
¡Te volveré a ver en algún lugar!

“La luna está preciosa esta noche, ¿no?”

Tus lágrimas nutritivas
Regaron este nomeolvides.
La noche de luna llena
Se lo lleva todo.

Adiós… adiós…
¡Superaremos esta despedida! Ah…