Tenies una expressió a la cara com si diguessis, “El món s’acaba.”
Un far ignot entela de vermell la nit.
Encara que haguéssim viscut creient-nos les paraules de’n Nostradamus,
Segurament les nostres vides diàries no haurien estat pas diferents.
Una pluja de meteors davalla dansant damunt nostre,
Arrossegant les seves cues pel cel.
Ara que la fi del món ha començat,
M’agradaria passar-la amb tu. Ja que, saps,
T’ESTIMO
Fins i tot després que els estels s’apaguin, continuaré estimant-te!
Donant l’esquena a un cel ardent,
Ajuntàrem les mans i somriguérem.
T’ESTIMO
Trametré aquestes paraules capaces de superar la desesperació.
Fins i tot després de reduir-nos a cendres,
L’univers encara recordarà.
Com hauríem de passar
Aquest darrer dia de la Terra?
Girarem l’esquena a tota la gent espaordida,
Brindarem amb les nostres copes de vi.
“Salut a aquest planeta!”
Quants cops més podré dir-te que t’estimo?
Quants cops més podré dir-te que t’estimo?
T’ESTIMO
Fins i tot després que els estels s’esvaeixin, l’univers encara recordarà:
El fet que tu vas existir… el fet que jo vaig existir…
Són un T’ESTIMO pregonament gravat.
Ballem, mentre aquest món s’ensorra en la nostra visió perifèrica.
Fins al mateix moment que ens esvaïm,
Continuem ballant.
Tenies una expressió a la cara com si diguessis, “El món s’acaba.”
Un far ignot entela de vermell la nit.
Una pluja de meteors davalla dansant damunt nostre,
Arrossegant les seves cues pel cel.
Ara que la fi del món ha començat,
M’agradaria passar-la amb tu. Ja que, saps,
T’ESTIMO
Fins i tot després que els estels s’esvaeixin, l’univers encara recordarà:
El fet que tu vas existir… el fet que jo vaig existir…
Son un T’ESTIMO pregonament gravat.
Ballem, mentre aquest món s’ensorra en la nostra visió perifèrica.
Fins al mateix moment que ens esvaïm,
Continuem ballant.