“If I only had wings,” I said, sighing at the ash ahead
“I’d fly like a bird, yearning for the faraway clouds”

Alone at the end of the skies, where comfort can’t catch up
With wounds on top more wounds, someone’s crying again

There’s a song that echoes in the dark of night, in the depths of morning
When you hear that voice calling, it can become your wings

The wind has always been blowing, ever since those days, forever unchanging
If it’s for you, I’d go anywhere, racing through the sky

If, seeking beauty, you were to rage at even your friends
I wonder what you’d gain in return, on the crawling roads of bloodshed

Your howling voice conceals the pain in your heart
Someone might have tried to put a hand on your back in comfort

With your dreams still burning in your heart, while you wander, while in the storm
You should just make like the birds as they spiral in flight

I’ve always been flapping my wings, facing the future, in the middle of my journey
Just moving forward, trusting the wind to lead me down the right path

I’ve been dreaming, stirred by the winds
So show me the way… to the end of the sky
I’ve been dreaming, stirred by the winds
So show me the way… to the end of the sky

The wind has always been blowing, ever since those days, forever unchanging
If it’s for you, I’d go anywhere, racing through the sky

I’ve always been flapping my wings, facing the future, in the middle of my journey
Just moving forward, trusting the wind to lead me down the right path

“Tant de bo tingués ales,” vaig dir, bo i sospirant a la cendra davant meu
“Volaria com un ocell, anhelant els núvols llunyans”

Sol als confins dels cels, on el consol no dona a l’abast
Amb ferides sobre més ferides, algú que plora de nou

Hi ha una cançó que ressona en la fosca, a les profunditats del matí
Quan sentis aquella veu cridant-te, pot tornar-se les teves ales

El vent ha bufat sempre, des d’aquells dies, tostemps immutable
Si és per tu, aniria on fos, rabent pel cel

Si, cercant la bellesa, t’enfuriessis fins amb els teus amics
Em pregunto que en trauries, als reptants carrers de carnatge

La teva veu gemegosa amaga el dolor del teu cor
Algú potser intentà posar-te una mà a l’esquena com a consol

Amb els teus somnis encara abrandats dins el teu cor, mentre vagareges, enmig de la tempesta
Hauries de fer com els ocells quan volen en espires

Jo sempre he batut les ales, afrontant el futur, enmig del meu viatge
Tan sols continuant endavant, confiant que el vent m’emmenés al camí correcte

He estat somniant, agitat pels vents
Mostra’m doncs el camí… vers la fi del cel
He estat somniant, agitat pels vents
Mostra’m doncs el camí… vers la fi del cel

El vent ha bufat sempre, des d’aquells dies, tostemps immutable
Si és per tu, aniria on fos, rabent pel cel

Jo sempre he batut les meves ales, afrontant el futur, enmig del meu viatge
Tan sols continuant endavant, confiant que el vent m’emmenés al camí correcte

“Seandainya aku mempunyai sayap,” kataku, mengeluh di depan abu
“Aku akan terbang seperti burung, merindukan awan jauh”

Menyendiri di ujung langit, dimana kenyamanan tak ‘kan sampai
Dengan luka di atas luka lainnya, seseorang menangis lagi

Ada lagu yang bergema dalam gelapnya malam, di dalamnya pagi hari
Ketika kau mendengar suara itu memanggil, ia akan menjadi sayapmu

Angin selalu bertiup, sejak hari itu, tak ‘kan berubah
Jika itu untukmu, ku ‘kan pergi kemanapun, berlari melalui angkasa

Jika, ketika mencari keindahan, amarahmu naik bahkan kepada temanmu
Apakah yang akan kau dapatkan darinya, pada jalan pertempuran yang mengerikan

Suara melolongmu menyembunyikan luka dalam hatimu
Seseorang mungkin telah mencoba meletakkan tangannya di punggungmu

Dengan mimpimu yang membara dalam hatimu, selagi kau berkelana, selagi dalam badai
Kau seharusnya berbuat seperti burung yang terbang berputar

Aku selalu mengebaskan sayapku, menghadapi masa depan, di tengah perjalananku
Cukup melangkah ke depan, percaya angin akan menuntunmu ke jalan yang benar

Aku telah bermimpi, terbawa oleh angin
Jadi tunjukkan jalannya padaku… ke ujung langit ini
Aku telah bermimpi, terbawa oleh angin
Jadi tunjukkan jalannya padaku… ke ujung langit ini

Angin selalu bertiup, sejak hari itu, tak ‘kan berubah
Jika itu untukmu, ku ‘kan pergi kemanapun, berlari melalui angkasa

Aku selalu mengebaskan sayapku, menghadapi masa depan, di tengah perjalananku
Cukup melangkah ke depan, percaya angin akan menuntunmu ke jalan yang benar

“Se solo avessi le ali,” dissi, sospirando alle ceneri davanti a me
“Volerei come un uccello, desiderando le nuvole lontane”

Da solo alla fine dei cieli, dove il conforto non può arrivare
Con ferite su ferite, qualcuno sta piangendo di nuovo

C’è una canzone che risuona nel buio della notte, nel profondo del mattino
Quando senti quella voce chiamare, questa può diventare le tue ali

Il vento ha sempre soffiato, fin da quei giorni, immutabile
Se è per te, andrei ovunque, gareggiando attraverso il cielo

Se, cercando la bellezza, ti saresti dovuto infuriare persino con i tuoi amici
Mi chiedo cosa ci avresti guadagnato, sulle strade strisicanti di sangue

Il tuo grido nasconde il dolore nel tuo cuore
Qualcuno avrebbe dovuto provare a mettere una mano sulla tua schiena per confortarti

Con i tuoi sogni ancora ardenti nel tuo cuore, mentre vaghi, nel mezzo della tempesta
Dovresti fare come gli uccelli che risalgono in volo

Ho sempre sventolato le mie ali, affrontando il futuro, nel mezzo del mio viaggio
Solo muovendomi avanti, dando fiducia al vento di portarmi per la strada giusta

Ho sognato, suscitato dai venti
Quindi mostrami la strada… per la fine del cielo
Ho sognato, suscitato dai venti
Quindi mostrami la strada… per la fine del cielo

Il vento ha sempre soffiato, fin da quei giorni, immutabile
Se è per te, andrei ovunque, gareggiando attraverso il cielo

Ho sempre sventolato le mie ali, affrontando il futuro, nel mezzo del mio viaggio
Solo muovendomi avanti, dando fiducia al vento di portarmi per la strada giusta

“Ojalá tuviera alas,” dije, suspirando a la ceniza delante de mí
“Volaría como un pájaro, anhelando las nubes lejanas”

Solo en los confines de los cielos, donde el consuelo no da abasto
Con heridas sobre más heridas, alguien que vuelve a llorar

Hay una canción que resuena en la oscura noche, en las profundidades de la mañana
Cuando oigas esa voz llamándote, puede convertirse en tus alas

El viento ha soplado siempre, desde aquellos días, eternamente inmutable
Si es por ti, iría donde fuera, raudo por el cielo

Si, buscando la belleza, te enfuriaras hasta con tus amigos
Me pregunto qué sacarías de ello, en las reptantes calles de mortandad

Tu voz gimiente esconde el dolor de tu corazón
Quizá alguien intentó darte una palmada en la espalda como consuelo

Con tus sueños todavía ardientes en tu corazón, mientras deambulas, en medio de la tormenta
Deberías hacer como los pájaros cuando vuelan en espiral

Siempre he batido mis alas, afrontando el futuro, en medio de mi viaje
Siguiendo adelante, confiando en que el viento me llevara por el camino correcto

He estado soñando, agitado por los vientos
Conque muéstrame el camino… hacia el término del cielo
He estado soñando, agitado por los vientos
Conque muéstrame el camino… hacia el término del cielo

El viento ha soplado siempre, desde aquellos días, eternamente inmutable
Si es por ti, iría donde fuera, raudo por el cielo

Siempre he batido mis alas, afrontando el futuro, en medio de mi viaje
Siguiendo adelante, confiando en que el viento me llevara por el camino correcto