En tancar el llibre a la meitat d’una pàgina,
El PUNT DE LLIBRE que utilitzava era un tènue record.
Sí, en aquell dia que vaig trobar la llum!
En algun punt del camí,
El meu cor va deixar d’estar sol,
El teu cor va treure el meu de la foscor!
Ahh, com els estels que dansen al cel,
El futur va començar a resplendir.
Per alguna raó l’havia perdut de vista,
Quan estava capficada només en mi mateixa.
De tant en tant encara ho recordo.
Em compadeixo a mi mateixa i fa mal.
Però ara soc algú que pot protegir altri.
Puc plantar cara i creure algun dia:
“Com m’alegro d’haver-te conegut aquell dia!”
Des d’aquell dia, el meu cor,
L’has salvat una vegada i una altra.
Amb el teu somriure enlluernador i la calidesa que porta.
Ahh, al cel estelat que esguardo,
Existeixen innúmers records.
Ja no estic sola, oi?
Quan cloc els ulls, tu hi somrius.
Per molt lluny que ens trobem,
Encara que no ens puguem trobar,
El teu record no s’esvanirà!
Ets sempre al meu cor.
Em forneix d’una resplendor constant.
“Com m’alegro d’haver-te conegut aquell dia!”
Tot anirà bé! No tindré por del demà.
Em dirigiré vers el futur que vaig imaginar
I giraré el full.
Tot i que sembles tan fort, segur que hi ha moments que vols plorar.
Però continua somrient malgrat tot!
Sempre ens adonem d’aquestes coses tan importants després del fet.
De tant en tant encara ho recordo. Em compadeixo a mi mateixa
I fa mal.
Però ara soc algú que pot protegir altri.
Puc plantar cara i creure algun dia:
“Com m’alegro d’haver-te conegut aquell dia!”