The place I grazed when I fell,
Is bleeding and stings a bit,
But I don’t mind; it’ll heal right up –
Tomorrow, a scab will be in its place.

Today, people made fun of me again…
It’s embarrassing and so frustrating,
But I don’t mind; just you watch –
I’ll be laughing back in no time!

When we launch our ship from the cape,
The sails will receive the wind, billowing wide.
I’ll leave this land behind,
Making the seven seas my own!

The place I got hit in a fight,
Has become a purple bruise,
But I don’t mind; at least for today,
I’ll accept it as a loss.

Standing atop a hill, spreading my arms wide,
I’ll await the wind and begin to flap these wings.
I’ll leave this land behind,
A single bird crossing a vast sky!

The wind blew in from the south,
As rain suddenly came pouring down.
Spring is almost upon us,
So we’d better bring in the laundry!

El lloc on em vaig esgarrapar en caure,
Sagna i em cou una mica,
Però tant me fa; en un tres i no res se’m guarirà –
Demà una crosta ocuparà el seu lloc.

Avui hi ha hagut gent que s’ha rigut de mi un altre cop…
És vergonyós i molt frustrant,
Però tant me fa; aneu amb compte –
D’aquí res us tornaré la riallada!

Quan avarem el nostre vaixell des del cap,
Les veles rebran el vent, onejant àmplies.
Deixaré enrere aquesta terra,
I faré meus els set mars!

El lloc on em vaig fer mal en una baralla,
S’ha tornat un blau lilós,
Però tant me fa; almenys per avui,
Ho acceptaré com una derrota.

Dempeus sobre un turó, estenent amplis els braços,
Esperaré el vent i començaré a batre aquestes ales.
Deixaré enrere aquesta terra,
Un sol ocell creuant el vast cel!

El vent bufava del sud,
En començar a ploure de sobte.
La primavera és gairebé damunt nostre,
Així que millor que entrem la bugada!

Là où je me suis fait mal en tombant,
Du sang coule et ça pique.
Mais peu importe, ça va vite aller mieux
Demain, ça aura cicatrisé

Aujourd’hui encore, on s’est moqué de moi…
C’est gênant et tellement frustrant,
Mais peu importe, je vous le dis
On verra bientôt qui rira !

Quand on enverra notre navire de la crête,
Le vent s’engouffre dans les voiles qui gonflent
Je laisse maintenant derrière moi la terre
Pour sillonner les sept mers !

Là où on m’a frappé pendant une bagarre,
Il y a maintenant une marque violette
Mais peu importe, pour aujourd’hui
Je reconnais ma défaite

Du haut d’une colline, les bras écartés,
J’attendrai le vent pour battre des ailes
Je laisse maintenant derrière moi la terre,
Un oiseau seul au travers du vaste azur !

Le vent a soufflé du sud,
La pluie s’est mise à tomber
Le printemps est tout proche
Il va falloir rentrer le linge !

Lukaku setelah terjatuh dan tergesek
Mencucurkan darah, tapi meski begitu
Ini paling sebentar lagi pasti akan sembuh
Dan menjadi keropeng di esok hari

Hari ini, orang-orang menertawakan diriku
Itu membuatku malu dan frustasi
Tapi, lihat saja kau
Sebentar lagi yang tertawa adalah aku

Jika kita melayarkan sebuah kapal dari tanjung
Angin akan meniup, dan menepul layarnya
Aku akan meninggalkan pulau ini
Dan akan kutaklukkan tujuh lautan

Bekas dimana ku dibogem saat bertengkar
Menjadi warna keunguan dan menjadi memar
Tapi, kali ini sampai sini saja
Aku menerima kekalahan ini

Berdiri di atas bukit, dan merentangkan tanganku
Ku menunggu angin dan ku bentangkan sayapku
Aku akan meninggalkan pulau ini
Seperti burung yang melintasi luasnya langit

Angin menghembus dari selatan
Hujan tiba-tiba datang kemari
Musim semi akan segera datang
Aku harus mengangkat jemuranku

Il punto nel quale mi sono sbucciato quando sono caduto,
Sta sanguinando e brucia un po’,
Ma non mi interessa; guarirà –
Domani, una crosta si sarà formata al suo posto.

Oggi, le persone mi hanno preso di nuovo in giro…
È imbarazzante e così frustrante,
Ma non mi interessa; guarda –
Riderò di loro in poco tempo!

Quando lanciamo la nostra barca dal promontorio,
Le vele riceveranno il vento, gonfiandosi.
Mi lascerò questa terra alle spalle,
Rendendo miei i 7 mari!

Il punto nel quale sono stato colpito durante un combattimento.
È diventato un livido viola,
Ma non mi interessa; almeno per oggi,
La accetterò come una sconfitta.

In piedi su una collina, allargando ampiamente le mie braccia,
Aspetterò il vento e inizierò a sventolare queste ali.
Mi lascerò questa terra alle sapalle,
Un solo uccello che attraversa il vasto cielo!

Il vento soffia da sud,
Mentre inizia improvvisamente a diluviare.
La primavera è quasi qui,
Quindi ci conviene portare dentro il bucato!

O lugar onde me machuquei quando caí,
Está sangrando e ardendo um pouco,
Mas eu não ligo; isso vai sarar logo –
Amanhã, vai ter uma cicatriz no lugar.

Hoje, pessoas me zombaram de novo…
É vergonhoso e tão frustrante,
Mas eu não ligo; só observe –
Logo eu estarei rindo!

Quando lançarmos o navio do cabo,
As velas receberão o vento, ondulando.
Eu vou deixar essa terra para trás,
Fazendo meus os sete mares!

O lugar em que me acertaram em uma briga,
Se tornou uma mancha roxa,
Mas eu não ligo; pelo menos por hoje,
Vou aceitar isso como uma derrota.

Estando sobre uma colina, com os braços bem abertos,
Eu vou esperar o vento e começar a bater estas asas.
Eu vou deixar essa terra para trás,
Um singelo pássaro a atravessar o vasto céu!

O vento soprou do sul,
Enquanto a chuva começou a cair de repente.
A primavera está quase chegando,
Então é melhor trazermos as roupas para lavar!

El lugar donde me arañé al caer,
Sangra y escuece un poco,
Pero no me importa; en seguida se curará –
Mañana, una costra ocupará su lugar.

Hoy hubo gente que se rio de mí otra vez…
Es vergonzoso y muy frustrante,
Pero me da igual; id con cuidado –
¡En nada seré yo quien me ría!

Cuando botemos nuestro barco desde el cabo,
Las velas recibirán el viento, ondeando anchas.
Dejaré atrás esta tierra,
¡Y haré míos los siete mares!

El lugar donde me hice daño en una pelea,
Se ha vuelto un moratón lila,
Pero no me importa; al menos por hoy,
Lo aceptaré como una derrota.

Encima de una colina, extendiendo mis brazos a lo ancho,
Aguardaré el viento y empezaré a batir estas alas.
Dejaré atrás esta tierra,
¡Un solo pájaro cruzando el vasto cielo!

El viento soplaba del sur,
Al empezar a llover repentinamente.
La primavera está casi encima de nosotros,
¡Conque mejor que entremos la colada!