In rays of summer sunlight, a wilting flower,
Was waiting for the rain to pass by.

And right now, I feel quite the same,
As I watch the clouds passing overhead.

I won’t cry,
Though I feel like if I put it into words, everything would vanish…
… but by the time I noticed, I was already crying.

Even for just a moment, just the slightest bit,
I wanted to fall into that white, midday dream.
Over and over again, I reached out my hand,
Raising my voice like a lost child.

On an afternoon missing even the wind,
The sun is in full burn,
And the wild ginger begs for its whispers to be heard.
The shimmering haze of heat is the only thing even moving an inch.

In rays of summer sunlight, the light of that dream,
Was so bright I had to close my eyes.

And that flower, bloomed of memories,
Knew that it was bound to die.

I can’t cry,
Even my tears are drying at the bottom of a parched sea…
… but my heart was crying nonetheless.

Just once, just one time,
I wanted to ask the meaning of those last words.
Just a little more, just a little longer,
I wanted to keep being held by that white, midday dream.

On the other side of this clear sky,
An afterimage alights,
And your old, kind self speaks to me.
Only my memories are telling me lies.

Even for just a moment, just the slightest bit,
I wanted to fall into that white, midday dream.
Over and over again, I reached out my hand,
Raising my voice like a lost child.

On an afternoon missing even the wind,
The echoes become even more distant,
And I can’t hear the chatter of the cicadas.
The shimmering haze of heat is the only thing even moving an inch.

En rajos de llum solar estival, una flor somalla
Esperava que arribés la pluja.

I ara mateix em sento d’una manera semblant,
Mentre observo els núvols passar per sobre meu.

No ploraré,
Encara que senti que si ho expresso amb paraules, tot s’esvairia…
… però quan me’n vaig adonar, ja plorava.

Fins per un simple moment, sols la més mínima fracció,
Vaig voler caure en aquell blanc somni de migdia.
Un cop i un altre, vaig estendre la mà,
Alçant la veu com un infant perdut.

En un capvespre mancat fins i tot de vent,
El sol crema inclement,
I el gingebre salvatge prega que els seus murmuris siguin escoltats.
La llambrejant boirina de calor és l’única cosa en moure’s mínimament.

En rajos de llum solar estival, la llum d’aquell somni,
Era tan brillant que vaig haver de tancar els ulls.

I aquella flor, florida dels records,
Sabia que estava destinada a morir.

No puc plorar,
Àdhuc les meves llàgrimes s’assequen al fons d’un mar eixut…
… tanmateix, però, el meu cor plorava.

Sols un cop, només una vegada,
Vaig voler preguntar el significat d’aquelles últimes paraules.
Només una mica més, sols una estona més,
Volia restar en mans d’aquell somni blanc de migdia.

A l’altre costat d’aquest cel blau,
Sorgeix una postimatge,
I l’antic i amable tu em parla.
Tan sols els meus records em menteixen.

Fins per un simple moment, sols la més mínima fracció,
Vaig voler caure en aquell blanc somni de migdia.
Un cop i un altre, vaig estendre la mà,
Alçant la veu com un infant perdut.

En un capvespre mancat fins i tot de vent,
Els ecos es fan encara més distants,
I ja no puc escoltar la xerrameca de les cigales.
La llambrejant boirina de calor és l’única cosa en moure’s mínimament.

Bunga layu di bawah sinar mentari
Menunggu singgahnya hujan

Kini aku pun ikut merasakannya
Saat memandang riak-riak awan

Aku tak akan menangis
Meski saat kucoba berkata, semua serasa akan menghilang…
…Saat kusadari itu, aku meneteskan air mata

Sebentar saja, hanya sesaat saja,
Aku ingin jatuh terbenam dalam putih angan tengah hari
Lagi dan lagi, kuulurkan tangan
Seperti anak hilang, bersuara lantang

Saat siang hari tak berangin,
Mentari membakar,
Umbi liar berharap bisikannya terdengar,
Hanya uap panas yang terus bergoyang

Cahaya mimpi di bawah sinar mentari itu
Terlalu menyilaukan sampai aku harus menutup mata

Bunga yang hanya mekar dalam angan pun
Tahu bahwa ia pasti akan layu mengering

Aku tak bisa menangis
Meski air mataku mengering di dasar lautan tak berair…
…Hatiku tetap terus menangis

Sekali saja, hanya satu kali saja,
Aku ingin coba memahami arti kata-kata terakhir itu
Sebentar lagi, hanya sesaat lagi saja
Aku ingin terus tinggal dalam dekap putih angan tengah hari

Di balik langit cerah ini
Melayang bayang angan
Tentang lembut dirimu yang mulai bertutur
Hanya ingatanku yang dapat berbohong

Sebentar saja, hanya sesaat saja,
Aku ingin jatuh terbenam dalam putih angan tengah hari
Lagi dan lagi, kuulurkan tangan
Seperti anak hilang, bersuara lantang

Saat siang hari tak berangin,
Gemuruh gaung semakin menjauh,
Bisikan serangga pun tak terdengar,
Hanya uap panas yang terus bergoyang

Nos raios de sol do verão, uma flor murcha
Esperava a chuva chegar.

E agora, sinto algo parecido
Enquanto vejo as nuvens passando por cima de mim.

Não chorarei,
Apesar de sentir como se, ao expressar em palavras, tudo irá desaparecer…
… mas quando percebi, já estava chorando.

Apenas por um momento, só por um pouquinho,
Quis cair nesse branco sonho do meio-dia.
De novo e de novo, estendo minha mão,
Aumentando a voz como uma criança perdida.

Numa tarde sem nem mesmo o vento,
O sol queima com toda sua força,
E o gengibre selvagem implora para que seus sussurros sejam ouvidos.
A reluzente névoa de calor é a única coisa movendo-se.

Nos raios de sol do verão, a luz daquele sonho
Era tão brilhante que tive que fechar os olhos.

E aquela flor, florescendo com memórias.
Sabia que estava fadada a morrer.

Não posso chorar,
Até minhas lágrimas secam no fundo de um mar ressequido…
… mas mesmo assim meu coração chorava.

Só uma vez, só uma,
Quis perguntar o significado dessas últimas palavras.
Só um pouco mais, só um pouco,
Eu quis continuar sendo mantido nesse branco sonho do meio-dia.

Do outro lado deste céu claro,
Uma imagem consecutiva aparece,
E o antigo e amável você fala comigo.
Apenas minhas memórias mentem para mim.

Apenas por um momento, só por um pouquinho,
Quis cair nesse branco sonho do meio-dia.
De novo e de novo, estendo minha mão,
Aumentando a voz como uma criança perdida.

Numa tarde sem nem mesmo o vento,
Os ecos se tornam cada vez mais distantes,
E não posso ouvir a conversa das cigarras.
A reluzente névoa de calor é a única coisa movendo-se.

En rayos de luz solar veraniega, una flor marchita,
Esperaba que la lluvia se acercara.

Y ahora mismo, siento algo parecido,
Mientras observo las nubes pasando por sobre de mí.

No lloraré,
Aunque sienta que si lo expresara con palabras, todo se desvanecería…
… pero para cuando me di cuenta, ya estaba llorando.

Por un simple momento, solo la más mínima fracción,
Quise caer en ese blanco sueño de mediodía.
Una y otra vez, extendí mi mano,
Alzando mi voz como un niño perdido.

En una tarde que carecía incluso de viento,
El sol arde inclemente,
Y el jengibre salvaje ruega que sus susurros sean escuchados.
La reluciente neblina de calor es la única cosa en moverse mínimamente.

En rayos de luz solar veraniega, la luz de aquel sueño,
Era tan brillante que tuve que cerrar mis ojos.

Y esa flor, floreciente de recuerdos,
Sabía que estaba destinada a morir.

No puedo llorar,
Incluso mis lágrimas se secan en el fondo de un mar árido…
… pero mi corazón lloraba pese a todo.

Solo una vez, solo una,
Quise preguntar el significado de esas últimas palabras.
Solo un poco más, solo un rato más,
Quería seguir en manos de ese blanco sueño de mediodía.

En el otro lado de este cielo azul,
Surge una postimagen,
Y el antiguo y amable tú me habla.
Solo mis recuerdos me están mintiendo.

Solo por un simple momento, solo la más mínima fracción,
Quise caer en ese blanco sueño de mediodía.
Una y otra vez, extendí mi mano,
Alzando mi voz como un niño perdido.

En una tarde que carecía incluso de viento,
Los ecos se hacen aún más distantes,
Y no puedo oír la cháchara de las cigarras.
La reluciente neblina de calor es la única cosa en moverse mínimamente.