Tot just ara arriba:
Anit, un miracle descendeix del cel voleiant.
Va descansar les ales sobre una espatlla solitària i xiuxiuejà així:
“Millor sense plors!”
Tothom passa apressadament.
La vista de la ciutat que es veu més enllà del meu alè blanc… semblava encantadora, d’alguna manera.
La tristesa de ferir algú proper al final…
I que la persona que estimo no sigui al meu costat… juntament amb aquells records tristos-
Tot plegat comença a embolcallar-me amb dolcesa!
Neu eviterna:
Un miracle hivernal – cobreix la ciutat de blanc també enguany!
Amb l’espelma de pregària, tothom encén un petit foc al seu cor.
Brilla intensament:
L’adoració de tots per a l’estació creix,
Insuflant nous colors a la ciutat… en ressonar repics, que duen amb si aquests sentiments.
“Millor sense fer morros!”
Els meus gais somnis deixen petjades en el seu desvetllament,
Ornats amb llaços vermells: segur que és la forma que adopten els desitjos.
Aleshores, el fet que aquells dies repetitius fa temps que desaparegueren…
I que ahir vaig estar ensopegant i plorant per una situació que havia creat per a mi mateixa… semblen tan preuats;
Tot plegat comença a embolcallar-me amb dolcesa!
L’ara evitern:
Contemplant el cel nocturn, deturem el temps que hem passat ferint-nos mútuament!
Al meu costat algú diu, “No estàs sola”… donant a llum un petit miracle.
Esborrant el paisatge mundà, la neu cau…
Com si desitgés felicitat en el món.
Els amants canten en la ciutat de nit:
Que nevi… bones festes!
Neu eviterna:
Un miracle hivernal – cobreix la ciutat de blanc també enguany!
Amb l’espelma de pregària, tothom encén un petit foc al seu cor.