The wish hidden within my left hand remained merely a wish,
As I saw an unending dream.

In my right hand was an empty memory: A world’s end no one knew of,
As I was struck by unending rain.

The strength to protect the things I desire to protect,
And the weakness of losing faith in that ability;
Accepting everything, I’ll search out tomorrow!

Brave shine: When I reach out my hand,
Stay the night! On a night I’m covered in scars,
You save my life! At the tip of the blade I hold aloft,
A prayer born of feelings combined will go beyond time –

Your Brave Shine…

I was watching the undying shadows that blue stars left behind in their wake,
As they forgot how to shine.

Red trajectories crossing paths: children not knowing a thing,
As they wander through an unbreaking night.

The weakness of losing things that can’t be lost…
The fragility of losing faith in everything…
Even if I can no longer stand, fate will still progress.

Break down: As the constellations fall apart, a night of scarring one another,
You’re breaking dawn! Within the words of promise we exchanged,
An ideal dream was attached to keep one of us afloat…

If I can protect the things I desire to protect,
Accepting everything, I’ll search out tomorrow…

I’ll light the dawn!

Brave shine: When I reach out my hand,
Stay the night! On a night I’m covered in scars,
You save my life! At the end of the tears I hold aloft,
A prayer that’s discovered light will go beyond time –

My brave shine…

El desig amagat dins la meva mà esquerra va romandre merament un desig,
Mentre veia un somni sense fi.

En la meva mà dreta hi havia un record buit: Una fi del món que ningú conegué,
Mentre era colpejada per una pluja sense fi.

La força per protegir allò que desitjo protegir,
I la feblesa de perdre la fe en aquesta habilitat;
Acceptant-ho tot, aniré a l’encalç del demà!

Valerosa resplendor: Quan allargo la mà,
Resta la nit! Una nit que estic coberta de ferides,
Tu em salves la vida! A la punta de la fulla que sostinc enlaire,
Una pregària nascuda de sentiments combinats anirà més enllà del temps –

La teva valerosa resplendor…

Observava les imperibles ombres que els estels blaus van deixar enrere en despertar,
En oblidar com brillar.

Trajectòries rogenques es creuen: infants desconeixedors de tot,
En banderejar per una nit irrompible.

La feblesa de perdre coses que no poden perdre’s…
La fragilitat de perdre la fe en tot…
Baldament ja no pugui mantenir-me dempeus, el destí progressarà.

Trenca: Mentre les constel·lacions s’ensorren, una nit de ferir-se l’un a l’altre,
Trenques l’alba! En les paraules de promesa que vam intercanviar,
Hi havia lligat un somni ideal per mantenir un dels dos a flor d’aigua.

Si puc protegir les coses que desitjo protegir,
Acceptant-ho tot, aniré a l’encalç del demà…

Il·luminaré l’alba!

Valerosa resplendor: quan allargo la mà,
Resta la nit! Una nit que estic coberta de ferides,
Tu em salves la vida! A la fi de les llàgrimes que sostinc enlaire,
Una pregària que ha descobert la llum anirà més enllà del temps –

La meva valerosa resplendor…

O desexo agochado na miña man esquerda permaneceu simplemente un desexo,
Mentres vía un soño sen fin.

Na miña man dereita había un recordo baleiro: Unha fin do mundo da que ninguén sabía,
Mentres era golpeado por unha chuvia sen fin.

A forza para protexer as cousas que desexo protexer,
E a debilidade de perder fe nesta habilidade;
Aceptando todo, procurarei o mañá!

Valente Resplandor: Cando estendo a miña man,
Quédate esta noite! Nunha noite na que estou cuberto de cicatrices,
Salvas a miña vida! No extremo do gume que sosteño en alto,
Unha pregaria nacida dos sentimentos combinados irá máis alá do tempo –

O teu Valente Resplandor…

Estaba observando as inmortais sombras que as estrelas azuis deixaran atrás no seu despertar,
Mentres esquecían como brillar.

Vermellas traxectorias cruzando os camiños: nenos que non saben nada,
Mentres pasean por unha noite irrompible.

A debilidade de perder cousas que non se poden perder…
A fraxilidade de perder a fe en todo…
Aínda se xa non me podo manter en pé, o destino seguirá a progresar.

Rómpete: Mentres as constelacións se derruban, unha noite de facerse cicatrices un ao outro,
Amences! Entre as palabras de promesa que intercambiamos,
Un soño ideal ía unido para manter a un de nós a flote…

Se podo protexer as cousas que desexo protexer,
Aceptando todo, procurarei o mañá…

Iluminarei o amencer!

Valente Resplandor: Cando estendo a miña man,
Quédate esta noite! Nunha noite na que estou cuberto de cicatrices,
Salvas a miña vida! No extremo das bágoas que sosteño en alto,
Unha pregaria que descubriu que a luz irá máis alá do tempo –

O meu Valente Resplandor…

Der Wunsch, versteckt in meiner linken Hand, blieb einfach nur ein Wunsch,
Während ich einen nie endenden Traum sah.

In meiner rechten Hand befand sich eine leere Erinnerung: Ein Weltenende, das niemand kannte,
Während nie endender Regen auf mich niederprasselte.

Die Stärke, die Dinge zu beschützen, die ich beschützen will,
Und die Schwäche, mein Vertrauen in diese Fähigkeit zu verlieren;
Alles akzeptierend, werde ich das Morgen suchen!

Mutiger Glanz: Wenn ich meine Hand ausstrecke,
Bleib über Nacht! In einer Nacht, in der ich mit Narben übersäht bin,
Rettest du mir das Leben! An der Spitze der Klinge, die ich emporhalte,
Wird ein Gebet, geboren aus vereinten Gefühlen, über die Zeit hinausgehen –

Dein mutiger Glanz…

Ich beobachtete die unvergänglichen Schatten, die von blauen Sternen zurückgelassen wurden,
Während sie vergaßen wie man leuchtet.

Rote Flugbahnen, die ihre Wege kreuzen: unwissende Kinder,
Während sie durch eine unzerbrechliche Nacht laufen.

Die Schwäche, Dinge zu verlieren, die nicht verloren werden können…
Die Zerbrechlichkeit, Vertrauen in alles zu verlieren…
Selbst wenn ich nicht länger stehen kann, wird das Schicksal vorwärtsschreiten.

Brich zusammen: Während die Konstellationen auseinanderfallen in einer Nacht, in der wir uns gegenseitig Narben hinzufügen,
Lässt du den Tag anbrechen! Dem Versprechen, das wir uns gaben,
War ein perfekter Traum hinzugefügt, um einen von uns über Wasser zu halten…

Ich werde die Morgendämmerung erstrahlen lassen!

Mutiger Glanz: Wenn ich meine Hand ausstrecke,
Bleib über Nacht! In einer Nacht, in der ich mit Narben übersäht bin,
Rettest du mir das Leben! Am Ende der Tränen, die ich hochhalte,
Wird ein Gebet, das das Licht entdeckt hat, über die Zeit hinausgehen –

Mein mutiger Glanz…

Permohonan tersembunyi dalam tangan kiriku tetaplah hanya permohonan,
Saat kulihat mimpi tanpa akhir.

Dalam tangan kananku adalah kenangan kosong: Akhir dunia yang tak diketahui siapa pun,
Saat didera hujan tanpa akhir.

Kekuatan untuk melindungi apa yang ingin kulindungi,
Dan kelemahan karena kehilangan kepercayaan diri;
Menerima segalanya, akan kutemukan hari esok!

Brave shine: Jika kubentangkan tangan,
Stay the night! Di malam tubuhku dipenuhi luka,
You save my life! Di ujung pedang yang kuhunuskan,
Doa yang lahir dari kumpulan perasaan akan melampaui waktu –

Your Brave Shine…

Kulihat bayang abadi yang tertinggal dari sebuah bintang pucat,
Yang telah melupakan caranya bersinar.

Jejak merah saling bertemu: para bocah yang tak dikenal siapa pun,
Berkelana tanpa arah dalam malam tanpa fajar.

Kelemahan karena kehilangan hal yang tak bisa hilang…
Kerapuhan karena kehilangan harapan…
Meski aku tak lagi mampu berdiri, takdir tetap berjalan.

Break down: Rasi-rasi bintang berjatuhan sepanjang malam,

meninggalkan luka-luka.
You’re breaking dawn! Dalam kata-kata janji yang kita ucapkan,
Adalah sebuah impian yang menjaga kita tetap di udara…

Jika aku bisa melindungi hal yang ingin kulindungi,
Akan kuterima segalanya, untuk menemukan hari esok…

Akan kuterangi fajar!

Brave shine: Jika kubentangkan tangan,
Stay the night! Di malam tubuhku dipenuhi luka,
You save my life! Di akhir air mata yang terkumpul berderai,
Sebuah doa yang menemukan cahaya akan melampaui waktu –

My brave shine…

Il desiderio nascosto nella mia mano sinistra è rimasto tale,
Mentre osservavo un sogno senza fine.

Nella mia mano destra c’era un ricordo vuoto: La fine di un mondo sconosciuto,
Mentre ero bloccata da una pioggia interminabile.

La forza per proteggere le cose che voglio tutelare,
E la debolezza di perdere la fiducia in tale abilità;
Accettando tutto questo, cercherò il domani!

Bagliore Coraggioso: Quando allungo la mia mano,
Rimani stanotte! In questa notte coperta di cicatrici,
Sei la mia salvezza! Sulla punta della spada che tengo sollevata,
Una preghiera nata da una combinazione di sentimenti supererà i limiti del tempo –

Il tuo Bagliore Coraggioso…

Osservavo le ombre immortali, scie residue delle stelle blu,
Mentre si dimenticavano come brillare.

Traiettorie rosse che si incrociano: figli ignari,
Mentre vagano attraverso una notte integra.

La debolezza per perdere le cose essenziali…
La fragilità di smarrire la fiducia in tutto…
Anche se non dovessi reggere più, il destino continuerà ad avanzare.

Collassa: Mentre le costellazioni crollano, le notti si feriscono l’un l’altra,
Sei come l’alba! Tra le promesse che ci siamo scambiati,
C’era un sogno idealizzato per salvare uno dei due…

Se riesco a proteggere le cose che voglio tutelare,
Accettando tutto questo, cercherò il domani…

Accenderò l’alba!

Bagliore Coraggioso: Quando allungo la mia mano,
Rimani stanotte! In questa notte coperta di cicatrici,
Sei la mia salvezza! Finite le lacrime che sollevo fiera
Una preghiera che ha scoperto la luce supererà i limiti del tempo –

Mio bagliore coraggioso…

Impian yang tersembunyi di tangan kiriku; hanyalah sekadar impian semata
Tika aku melihat mimpi yang tiada penamatnya.

Sebuah memori kosong di tangan kananku; Penghujung dunia yang tiada siapa tahu
Tika aku dibasahi hujan tanpa henti

Kekuatan untuk melindungi apa yang sepatutnya aku lindungi
Dan kelemahan untuk tidak mempercayai keupayaan itu,
Menerima segala-galanya, aku mencari (masa depan) keesokan hari

Sinar keberanian: Apabila aku hulurkan tanganku,
Bertahan semalaman: Pada malam aku dibaluti luka,
Kau selamatkan nyawaku: Di penghujung bilah yang aku pegang
Satu doa terlahir daripada gabungan perasaan, akan pergi melampaui masa

Sinar keberanianmu …

Aku melihat bebayang tidak bertuan, ditinggalkan kelipan bintang biru
Tika mereka (lupa) tidak lagi bersinar

Trajektori merah bersilang arah, kanak-kanak tidak ketahui (maksudnya)
Tika mereka merayau pada malam hari (tanpa arah tuju)

Kelemahan (aku) untuk menghilangkan apa yang sepatutnya tidak boleh dihilangkan
Kerapuhan untuk hilang kepercayaan atas segala-galanya
Meski aku tidak dapat berdiri, takdir masih terus berjalan (dalam laluannya)

Rebah: Tika buruj berguguran, suatu malam (gelap) menakutkan yang lain
Kau menyinsing fajar: dalam kata-kata janji yang telah kita termeterai
Mimpi ideal yang mengikat kita bersama, terapung (dalam lautan khayalan)

Jika aku dapat melindungi apa yang sepatutnya aku lindungi
Menerima segala-galanya, aku mencari (masa depan) keesokan hari

Aku nyalakan fajar ini

Sinar keberanian: Apabila aku hulurkan tanganku,
Bertahan semalaman: Pada malam aku dibaluti luka,
Kau selamatkan nyawaku: Di penghujung tangisan yang aku luahkan
Satu doa yang menemui cahaya, akan pergi melampaui masa

Sinar keberanianku …

O desejo escondido dentro da minha mão esquerda permaneceu apenas um desejo,
Enquanto via um sonho sem fim.

Na minha mão direita estava uma memória vazia: Um fim do mundo que ninguém conhecia,
Enquanto eu era atingido por chuva sem fim.

A força para proteger as coisas que eu desejo proteger,
E a fraqueza de perder fé nessa capacidade;
Aceitando tudo, eu irei procurar o amanhã!

Brilho Corajoso: Quando eu estendo a minha mão,
Fica a noite! Numa noite que estou coberto de cicatrizes,
Tu salvas-me a vida! Na ponta da lâminga que eu seguro ao alto,
Uma oração nascida de sentimentos combinados vai além do tempo –

O teu brilho corajoso…

Eu estava vendo as sombras imortais que as estrelas azuis deixaram para trás no seu despertar,
Enquanto se esqueciam de como se brilha.

Trajetórias vermelhas a cruzar caminhos: Crianças que não sabem nada,
Enquanto vagueiam através de uma noite inquebravél.

A fraqueza de perder coisas que não podem ser perdidas…
A fragilidade de perder a fé em tudo…
Mesmo que eu já não consiga aguentar, o destino vai continuar a progredir.

Quebra: Enquanto as constelações se vão abaixo, uma noite de nos magoarmos um ao outro,
Estás a quebrar o amanhecer! Dentro das palavras de promessa que trocamos,
Um sonho ideal foi atado para manter um de nós flutuando…

Se eu conseguir proteger as coisas que desejo proteger,
Aceitando tudo, eu irei procurar o amanhã…

Eu vou iluminar a madrugada!

Brilho Corajoso: Quando eu estendo a minha mão,
Fica a noite! Numa noite que estou coberto de cicatrizes,
Tu salvas-me a vida! No fim das lágrimas que eu seguro ao alto,
Uma oração que descobriu que a luz vai além do tempo –

O meu brilho corajoso…

El deseo escondido en mi mano izquierda, permaneció meramente un deseo,
Mientras contemplaba un sueño sin fin.

En mi mano derecha había un recuerdo vacío: un fin del mundo que nadie conoció,
Mientras era golpeada por una lluvia sin fin.

La fuerza para proteger aquello que deseo proteger,
Y la debilidad de perder la fe en esa habilidad;
Aceptándolo todo, ¡iré en pos del mañana!

Valeroso resplandor: Cuando tiendo la mano,
¡Permanece la noche! Una noche que me cubren las heridas,
¡Tú me salvas la vida! En la punta del filo que sostengo en alto,
Una plegaria nacida de sentimientos combinados irá más allá del tiempo –

Tu valeroso resplandor…

Observaba las imperecederas sombras que las estrellas azules habían dejado atrás a su despertar,
Al olvidar como brillar.

Trayectorias rojizas se cruzan: niños desconocedores de todo,
Al errar por una noche irrompible.

La debilidad de perder cosas que no se pueden perder…
La fragilidad de perder la fe en todo…
Aunque ya no pueda mantenerme en pie, el destino progresará.

Rompe: Mientras las constelaciones se desmoronan, una noche de herirse el uno al otro,
¡Rompes el amanecer! En las palabras de promesa que intercambiamos,
Había atado un sueño ideal para mantener a flote a uno de los dos.

Si puedo proteger las cosas que deseo proteger,
Aceptándolo todo, iré en pos del mañana…

¡Iluminaré el amanecer!

Valeroso resplandor: cuando tiendo la mano,
¡Permanece la noche! Una noche que me cubren las heridas,
¡Tú me salvas la vida! Al final de las lágrimas que sostengo en alto,
Una plegaria que ha descubierto la luz irá más allá del tiempo –

Mi valeroso resplandor…