It’s midnight, and I have something I want to tell you.
Rather than sleep, I play with the position of this ribbon,
Wondering if I’d be able to find the words,
If you were standing in front of me with that smile.
I wish you’d notice…

I used the sweetest of chocolates,
And tried to cast a spell upon these feelings; I love you.
I used the most bitter of chocolates,
Adding the hidden spice of love within my heart,
To match the number of my tears. Chocolate…

There’s a message I forgot to erase on the corner of my desk,
As the shadows extend and I search for you near the station gates.
Like I lost puppy, I huddle on a street corner,
Feeling what it’s like to be left behind.
I wish you’d find me…

I used the sweetest of chocolates,
But will this magic fade away? I love you.
I used the most bitter of chocolates,
Seeing nothing but your smile deep within my mind,
Just as it was that day. Chocolate…

It’s as if I’m running through scenery I don’t recognize,
As this place passes me by.

Sweet, bitter chocolate.

I used the sweetest of chocolates,
But with a sigh, I wonder if this spell has come undone. I love you.
I used the most bitter of chocolates,
But now I’m bathing this letter to you within the twilight,
Wrought with despair. Chocolate…

The red ribbon flashed as it swayed in the wind,
Then departed to the sky, disappearing into tomorrow.

És mitjanit i hi ha una cosa que et vull dir.
Més que dormir, jugo amb la posició d’aquest llaç,
Preguntant-me si seria capaç de trobar les paraules,
Si estiguessis davant meu amb aquell somriure.
Tant de bo te n’adonessis…

Vaig utilitzar la més dolça de les xocolates,
I vaig intentar llençar un encanteri sobre aquests sentiments; t’estimo.
Vaig utilitzar la més amarga de les xocolates,
Afegint-hi l’espècia amagada de l’amor dins el meu cor,
Per coincidir amb el meu nombre de llàgrimes. Xocolata…

Hi ha un missatge que vaig oblidar d’esborrar al racó del meu escriptori,
En estendre’s les ombres i cercar-te prop de les portes de l’estació.
Com un cadell perdut, m’arrupo a la cantonada d’un carrer,
I sento com és que et deixin enrere.
Tant de bo em trobessis…

Vaig utilitzar la més dolça de les xocolates,
Però, aquesta màgia s’esvairà? T’estimo.
Vaig utilitzar la més amarga de les xocolates,
Veient tan sols el teu somriure al fons de la meva ment,
Tal com era aquell dia. Xocolata…

És com si corregués per un paisatge que no reconec,
Mentre aquest lloc em passa pel costat.

Dolça, amarga xocolata.

Vaig utilitzar la més dolça de les xocolates,
Però amb un sospir, em pregunto si aquest encanteri s’ha desfet. T’estimo.
Vaig utilitzar la més amarga de les xocolates,
Però ara et banyo aquesta carta al crepuscle,
Arranjada amb desesperació. Xocolata…

El llaç vermell es va precipitar en balancejar-se al vent,
Aleshores va partir cap al cel i va desaparèixer en el demà.

Es medianoche y hay algo que quiero decirte.
Más que dormir, juego con la posición de este lazo,
Preguntándome si sería capaz de encontrar las palabras,
Si estuvieses delante mío con esa sonrisa.
Ojalá te dieras cuenta…

Usé el más dulce de los chocolates,
E intenté lanzar un hechizo sobre estos sentimientos; te quiero.
Usé el más amargo de los chocolates,
Añadiendo la especia escondida del amor en mi corazón,
Para coincidir con el número de mis lágrimas. Chocolate…

Hay un mensaje que olvidé borrar en el rincón de mi escritorio,
Al extenderse las sombras y buscarte cerca de las puertas de la estación.
Como un cachorro perdido, me acurruco en la esquina de una calle,
Y siento como es que te dejen atrás.
Ojalá me encontraras…

Usé el más dulce de los chocolates,
Pero, ¿esta magia se desvanecerá? Te quiero.
Usé el más amargo de los chocolates,
Viendo tan solo tu sonrisa en el fondo de mi mente,
Tal como era en ese día. Chocolate…

Es como si corriera por un paisaje que no reconozco,
Mientras este lugar me pasa de largo.

Dulce, amargo chocolate.

Usé el más dulce de los chocolates,
Pero con un suspiro, me pregunto si este hechizo se ha deshecho. Te quiero.
Usé el más amargo de los chocolates,
Pero ahora te baño esta carta en el crepúsculo,
Forjada con desesperación. Chocolate…

El lazo rojo se precipitó al balancearse en el viento,
Entonces partió hacia el cielo y desapareció en el mañana.